Montsó

Plantilla:Infotaula geografia políticaMontsó
Monzón (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 54′ 00″ N, 0° 11′ 00″ E / 41.9°N,0.1833°E / 41.9; 0.1833
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalMontsó Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població18.152 (2024) Modifica el valor a Wikidata (117,09 hab./km²)
Geografia
Diòcesibisbat de Barbastre-Montsó Modifica el valor a Wikidata
Superfície155,022476 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud273 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Binèfar
Ilche
Castejón del Puente
L'Almúnia de Sant Joan
Peralta de Alcofea
Puidemoros
Sant Miquel del Cinca
Binacet
Sant Esteve de Llitera Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataRosa Maria Lanau Morancho Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22400 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE22158 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webmonzon.es Modifica el valor a Wikidata

Montsó[1] (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants. Es troba en la zona oriental de la província, al costat dels rius Cinca i Sosa. És la capital de la comarca del Cinca Mitjà.

Història

Llibre de les Corts de Montsó de 1469 - 1470. Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès.

Montsó és important pel fet d'haver estat primer una comanda templera i posteriorment hospitalera de la castellania d'Amposta. Va ser en diverses ocasions seu de les Corts del Regne d'Aragó i Corts de la Corona d'Aragó, entre els segles XIII i XVII.

La catedral de Santa Maria del Romeral —de planta romànica— i el Castell de Montsó —d'origen àrab— són els edificis més destacats. Aquest castell va acollir la infantesa del rei Jaume I el Conqueridor, que estava sota la tutela dels templers. La situació privilegiada en els passos de les valls del Segre i del Cinca va fer del castell i de la ciutat un centre estratègic important.

Fou seu de les Corts Catalanes els anys: 1362, 1376, 1387, 1389, 1470, 1510.[1]

Durant la Guerra dels Segadors, fou pres el 1642 per les tropes francocatalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any següent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.

Fins a mitjan segle xvii s'hi va mantenir la llengua catalana.[1]

Vegeu també

Llocs d'interès

  • Castell de Montsó.
  • Catedral de Santa Maria del Romeral, dels segles xii i xiii.
  • Convent de Sant Francesc, habitat fins al 1835 (actualment és la seu del Conservatori Professional i de l'auditori de Montsó).
  • Ermita de la verge de l'Alegria, del segle xvii.
  • L'Ajuntament, dels segles XVI-XVII.
  • Porta de Luzán.
  • Muralla romànica.
  • Mare de Déu de Lacs.[2]

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Joaquín Saludas PCE 19/04/1979
1983 - 1987 Carlos Allué PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Ernesto Baringo PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Ernesto Baringo PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Nicolás Fortuño PP 17/06/1995
1999 - 2003 Nicolás Fortuño PP 03/07/1999
2003 - 2007 Fernando Heras Laderas PSOE 14/06/2003
2007 - 2011 Fernando Heras Laderas PSOE 16/06/2007
2011 - 2015 Rosa María Lanau Morancho PP 11/06/2011
2015 - 2019 Álvaro Burrell PSOE 13/06/2015
2019 - 2023 Isaac Claver Ortigosa PP 15/06/2019
Des del 2023 n/d n/d 17/06/2023

Persones il·lustres

Imatges

  • Conservatori Miguel Fleta
    Conservatori Miguel Fleta
  • Riu Sosa
    Riu Sosa

Agermanament

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Montsó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Montsó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montsó
  • Web de l'Ajuntament de Montsó (castellà)