Mones com la Becky és una pel·lícula documental dirigida per Joaquim Jordà i Núria Villazán Martín l'any 1999. Al film es reflexiona sobre les malalties mentals i el seu tractament, partint de la biografia del neuròleg i Premi Nobel Portuguès Egas Moniz, on s'elabora un discurs complex sobre el joc de miralls que és en realitat la vida mateixa.[1]
L'any 1997 Joaquim Jordà tingué un infart provocant-li agnòsia i alèxia. Aquest infart fa que Jordà es decantí cap al cinema documental, ja que li era molt difícil treballar en projectes de ficció. Jordi Batlló, director del Màster de Documental de creació de la Universitat Pompeu Fabra, proposa a Jordà participar-hi amb el rodatge d'una pel·lícula. Juntament amb Nuria Villazán dirigiran Mones com la Becky (1999) que serà film de consolidació i reconeixement de Joaquim Jordà.
L'estructura narrativa de la pel·lícula es pot llegir en tres nivells que es bifurquen i s'entrecreuen constantment. El primer nivell fa referència a les declaracions dels científics i els experts. El segon seria la biografia d'Egas Moniz mitjançant arxius, entrevistes a familiars i amb la interpretació d'escenes de la seva vida per part de l'actor portugués João Maria Pinto. El darrer nivell és el protagonitzat per un grup en tractament de la Comunitat Terapèutica de Malgrat que han d'interpretar en una peça teatral l'atemptat que va patir Moniz per part d'un dels seus pacients.[2]
Premis
Referències
