Momerota![]() |
| Figura | bou i mulassa |
|---|
| Funcionalitat | Foc, Animació |
|---|
| Any | 1979 |
|---|
| Població | Mataró |
|---|
| Constructor | Boris Ruiz |
|---|
La Momerota és una de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de la ciutat de Mataró.[1] Es tracta d'una figura amb cap de bou i cos de mulassa amb dos punts de foc a les banyes (ampliables a 6), on normalment cremen carretilles i titanis.[2]
Història
La Momerota va ser la primera figura que s'afegí a la Família Robafaves i els Nans amb els inicis de la democràcia, amb la idea de restituir bestiari que ja havia existit a Mataró. Es presentà oficialment el 25 de juliol de 1979, tot i que no passà a formar part del patrimoni festiu de la ciutat fins a l'any 1981.[1] La testa va ser construïda per Boris Ruiz.[2]
El folklorista Joan Amades i Gelats feia referència al seu Costumari català que a Mataró el terme momerota designava objectes estranys i extravagants, i suposava que hi havia hagut una figura amb aquest nom que empaitava la gent amb corredisses i foc, igual que a Canet de Mar.[2]
La primera referència documental de què es té notícia és una publicació a El Clamor de la Marina del 19 de febrer de 1882 en què es parla de l'existència d'una momerota a Mataró, vinculada a la celebració del Carnestoltes.
Música i colla
La Momerota té un ball propi, compost per Assumpta Valls. Durant alguns anys, els Grallers de Mataró acompanyen la Momerota en les cercaviles i les dormides, però actualment els encarregats de fer-ho són la colla de Grallers de la Momerota. A les sortides de foc, la figura s'acompanya també dels Tabalers de la Momerota. La coreografia del ball, creada també per Montserrat Calsapeu, consisteix en una successió de saltirons i moviments en cercle que s'acceleren progressivament. Quan s'acaba el ball, els portadors li carreguen les banyes i, aleshores, la Momerota aixeca el cap i apunta les autoritats,[1] que acaben ruixades, si ho aguanten, per una gran pluja de foc.
Quant al vestuari, els portadors duen una boina negra, una bata ampla de ratlles fines blanques i marrons,[1] una faixa marró, uns pantalons negres i unes espardenyes blanques amb betes negres.
Referències
Vegeu també
Bibliografia
- Masana, Heribert. 50 singulars de la festa. Petita guia de figures singulars de Catalunya, 2015. ISBN 978-84-92745-44-9.
