El Model de cerca d'informació de Kuhlthau és un model teòric de comportament relacionat amb la informació, que recull els resultats de recerques des d'un enfocament centrat en les motivacions cognitives i emocionals de l'individu. Aquest model parteix de la premissa que els aspectes cognitius o el punt de vista que cada individu té del món condiciona la forma en què la informació és interpretada i usada. Així, la cerca d'informació s'entén com un procés de construcció en el qual els usuaris progressen des d'un estat d'incertesa d'informació que causa ansietat i falta de confiança, fins a arribar al coneixement. Aquesta base teòrica és una de les més importants en aquesta matèria i ha servit com a orientació cap al disseny d'estratègies d'intervenció en la formació d'usuaris competents, asseient les bases del Comportament Informacional des de finals del segle XX i d'altres àrees de la Documentació.

La recerca de la nord-americana Carol Kuhlthau Arxivat 2009-10-12 a Wayback Machine. (1993)^[1] es basa en una perspectiva constructiva de l'aprenentatge i descriu un procés de cerca d'informació a partir de l'observació realitzada a uns estudiants de secundària a l'hora d'emprendre els seus treballs acadèmics.^[2] Com a resultat es descriuen patrons que expliquen l'experiència de l'usuari en el procés de cerca d'informació. Aquest procés s'estructura en 6 etapes: iniciació, selecció, exploració, formulació, col·lecció i presentació. A més cadascuna d'elles és observada des de tres punts de vista amb diferents característiques a nivell l'afectiu (sentiments), el cognitiu (pensament) i el físic (accions). Incorporant en cada etapa la tasca més apropiada que permet avançar d'una a una altra en aquest procés de cerca fins a finalitzar de manera satisfactòria.

Segons aquest model, el procés de cerca d'informació comença quan la persona experimenta un sentiment d'incertesa a causa d'una manca d'informació -etapa d'iniciació-. A continuació i una vegada identificat el problema, aquest sentiment es transforma en optimisme -etapa de selecció-. En la següent etapa -etapa d'exploració- augmenta en la persona la sensació de confusió, incertesa i dubte, per la qual cosa es considera l'estadi més difícil tant per a l'usuari com per al professional. Pel que en aquesta etapa s'intenta centrar el problema per adquirir una visió pròpia. Una vegada trobat el focus del problema -etapa de formulació- la incertesa disminueix i es guanyi en confiança. En la següent fase -etapa de col·lecció- s'agrupa tota la informació generada i augmenta la confiança i l'interès pel tema objecto de la cerca. Per finalitzar -etapa de presentació- la cerca ha finalitzat i s'ha adquirit un nou coneixement.

D'altra banda aquest model deriva en estratègies per a l'atenció a l'usuari que parteixen del concepte de zona d'intervenció i que es concep com una eina de diagnòstic per determinar els diferents rols que el professional haurà d'assumir en el procés de mediació i/o formació amb l'usuari. D'aquesta manera es defineixen 5 zones d'intervenció:

El rol de la primera zona -Organizer- no requereix una acció directa en els processos de mediació i de formació, però és essencial per facilitar l'accés als recursos de formació. El rol de mediació de la segona zona -Locator- atén a qüestions puntuals i precises a referències ràpides. Per la seva banda el rol de formació -Lecturer- dona orientació sobre serveis, recursos i polítiques d'informació en general. A la tercera zona el rol de mediació -Identifier- atén a problemes informatius concrets que requereixen una cerca àmplia en diverses fonts. El rol de formació -Instructor- se centra en l'ús d'un sol tipus de font orientada a problemes concrets. El rol de mediació de la quarta zona -Advisor- proporciona una sèrie de fonts en ordre de prioritat. El rol de formació en aquesta zona -Tutor- forma en l'ús d'aquestes fonts seguint una seqüència. El rol tant en l'àmbit de la mediació com en el de la formació en la cinquena i última zona -Counselor- presta assistència en la manera que la informació obtinguda ha d'utilitzar-se.

• González-Teruel, Aurora. 2010. “La perspectiva del usuario y del sistema en la investigación sobre el comportamiento informacional”. A: Teoría de la Educación. Educación y Cultura en la Sociedad de la Información, 12(1): 9-27. http:// eprints.rclis.org/15535/1/Para%20elis.pdf
• González-Teruel, Aurora. 2011. “Investigación sobre usuarios y realidad de la gestión de unidades de información. Interacciones posibles y necesarias”. A: 2o Seminário de Estudos da Informação, Niteroi, RJ (Brasil), Septiembre, 2011. http://eprints.rclis.org/18526/

• Sensemaking
• Sistema de recuperació d'informació
• Necessitat d'informació
• Comportament de la cerca
• Cerca d'informació col·laborativa