El març de 2014, ella i Mima Ito van guanyar el seu primer títol de dobles a l'ITTF World Tour German Open, i van esdevenir les guanyadores més joves de la competició de dobles de la ITTF World Tour.[3][4] Va formar part de l'equip japonès als Jocs Asiàtics de 2014, però va perdre contra la Xina a la final.
L'abril de 2014 va guanyar el seu segon títol de dobles amb Mima Ito a l'ITTF World Tour Spanish Open.[5]
El desembre d'aquell any va guanyar el títol de dobles amb Mima Ito a la Gran Final de la ITTF World Tour que es va celebrar a Bangkok. La parella va derrotar a la de Singapur formada per Feng Tianwei i Yu Mengyu a les semifinals i, a la final, a la parella de Polònia constituïda per Katarzyna Grzybowska i Natalia Partyka.[6]
2015
El 5 de juliol de 2015, Miu Hirano i Mima Ito van guanyar el títol de dobles femenins a l'ITTF World Tour Korean Open. Era el seu tercer títol de dobles des del 2014.[7]
2016
L'abril de 2016 va guanyar el seu primer títol individual femení a l'ITTF World Tour Polish Open, en derrotar a Yu Mengyu a la final.[8]
El 9 d'octubre de 2016, amb l'absència de jugadores xineses, va aprofitar l'oportunitat de guanyar la Copa del Món Femenina de tennis de taula a Filadèlfia, després de derrotar a Mima Ito als quarts de final, Feng Tianwei a la semifinal i Cheng I-ching a la final. Miu Hirano es va convertir en la campiona del món femenina més jove i la primera jugadora no xinesa a guanyar el títol.[9]
El 14 d'abril del mateix any va derrotar a la jugadora número 1 del rànquing mundial, Ding Ning, als Campionats asiàtics de tennis de taula ITTF.[11] L'endemà del torneig, va derrotar a la jugadora número 2 del rànquing mundial Zhu Yuling a les semifinals i Chen Meng, que llavors estava en la posició número 5 del món, a les finals. Hi va establir un nou rècord per a la guanyadora més jove dels campionats asiàtics en individuals.[12] Es va convertir en la tercera jugadora no xinesa de la història i la primera jugadora no xinesa, des de Chire Koyama el 1996, a guanyar el títol individual.[13]
Al Campionat del Món de Tennis de taula de 2017 a Düsseldorf, Hirano va passar a les semifinals individuals però va perdre davant la xinesa Ding Ning. Va obtenir una medalla de bronze conjunta amb Liu Shiwen, també de la Xina. Això va posar fi a una llarga sequera de medalles per al Japó en individual femení als campionats del món, des que Toshiko Kowada va aconseguir la medalla d'or al Campionat del Món de 1969.[14]
2021
Miu Hirano va representar el Japó als Jocs Olímpics d'estiu de Tòquio de 2020 en la categoria d'equips. No va jugar en l'esdeveniment individual.[15] Al març va jugar al WTT Doha, però va patir entrebancs tant al WTT Contender com al WTT Star Contender, inclosa una derrota davant Shin Yubin en una possible vista prèvia de l'equip olímpic.[16]
Hirano va guanyar la medalla de plata en la prova per equips als Jocs Olímpics d'estiu de Tòquio.[17]
Resultats
Estadístiques actualitzades el 7 de maig de 2017.[18]
Individuals
Campionats del Món: SF (2017), vuitens de final (2015)
Copa del Món: guanyadora (2016), 4a posició (2017)
Gira mundial:
Guanyadora Open de Polònia (2016)
Subcampiona Open d'Espanya (2014); Open de Croàcia (2016)
Grans finals del World Tour: SF (2016)
Campionats d'Àsia: guanyadora (2017)
Copa Asiàtica: QF(2016)
Campionats del Món Júnior: QF (2014, 2016)
Dobles
Campionats del Món: vuitens de final (2015)
Gira mundial:
Guanyadora: Open d'Alemanya, Open d'Espanya (2014); Open de Corea (2015)
Subcampiona: Open de Corea (2014); Open d'Espanya (2015)
Grans Finals del World Tour
Guanyadora: Open de Bangkok (2014)
Subcampiona: Open de Lisboa (2015)
Campionats d'Àsia: subcampiona (2015)
Campionat del Món Júnior: subcampiona (2014)
Dobles mixtos
Campionats del món júnior: QF (2016)
Equip
Jocs Asiàtics: subcampiona (2014)
Campionats d'Àsia: subcampiona (2015, 2017)
Campionats del Món Júnior:
Guanyadora (2016)
Subcampiona (2014, 2015)
Finals
Individuals
Miu Hirano ostenta 3 títols de campiona i 2 de subcampiona:
