Misère au Borinage

Infotaula de pel·lículaMisère au Borinage
Fitxa
DireccióHenri Storck i Joris Ivens Modifica el valor a Wikidata
GuióJoris Ivens i Henri Storck Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJoris Ivens Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHelen van Dongen Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1933 Modifica el valor a Wikidata
Durada34 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBèlgica Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0023828 FilmAffinity: 164455 Allocine: 53165 Letterboxd: borinage Allmovie: v139679 TCM: 514116 TMDB.org: 163048 Modifica el valor a Wikidata

Misère au Borinage, també coneguda com Borinage, és un documental belga del 1934 dirigida per Henri Storck i Joris Ivens. Produïda durant la Gran Depressió, el tema de la pel·lícula és intensament socialista, que cobreix les males condicions de vida dels treballadors, en particular els de les mines de carbó, a la regió de Borinage de la província de Hainaut a Bèlgica. Es considera una obra clàssica del cinema polític[1] i ha estat descrit com "una de les referències més importants del gènere documental".[2]

Gènesi de Misère au Borinage

Quan Henri Storck va tornar a Bèlgica de la seva estada a França on havia treballat com a ajudant de Jean Grémillon i com a ajudant i actor de Jean Vigo, les vagues acabaven de colpejar el Borinage. Denis Marion, André Thirifays i Pierre Vermeylen, organitzadors del Club de l'Écran (avantpassat de la Cinémathèque royale de Belgique que van fundar uns quants anys més tard) demanen al cineasta que codirigís amb Joris Ivens una pel·lícula compromesa sobre les difícils condicions de vida del proletariat local. La pel·lícula va estar prohibida durant molt de temps i, com passa amb Histoire du soldat inconnu (dirigida per Storck un any abans), només se li va donar un sistema de so trenta anys després.[3]

Desenvolupament

Misère au Borinage es va rodar en blanc i negre i és una pel·lícula muda amb intertítols en francès i en neerlandès. S'obre amb una targeta de títol, que porta el lema: "Crisi al món capitalista. Les fàbriques estan tancades, abandonades. Milions de proletaris tenen gana!" i mostra imatges de la repressió d'una vaga de 1933 a Ambridge (Pennsylvania) als Estats Units. A continuació, la pel·lícula es trasllada a Borinage, una regió industrial a la província de Hainaut de Bèlgica, durant i després de la vaga general de 1932. La majoria de la pel·lícula se centra en la difícil situació dels miners de carbó de Borinage que han estat desallotjats de les seves cases i s'han quedat a l'atur després de la seva participació en la vaga. També mostra les males condicions de vida dels miners i de les seves famílies. La pel·lícula argumenta que la vaga podria estar justificada per les males condicions en què vivien els treballadors belgues.[4]

La pel·lícula es va fer en el context de la Gran Depressió i es va estrenar a Brussel·les el març de 1934.[5] Segons Robert Stallaerts, el treball de Storck com a director de Misère au Borinage va justificar la seva condició de "pare del cinema való" tot i que en realitat era flamenc.[6]

L'any 2000 es va fer un nou documental sobre el Borinage com a homenatge a Storck: "Les Enfants du Borinage - Lettre à Henri Storck".

Realitat i ficció

A la pel·lícula, els dos autors havien organitzat, amb extres locals, una manifestació de miners que marxaven darrere d'un retrat de Karl Marx. La gendarmeria va prendre aquesta escena del cinema per a una autèntica manifestació i va intervenir per dispersar-la, que també filma la càmera de Storck i Ivens. Walter Benjamin va escriure aleshores a L'obra d'art en l'era de la seva reproductibilitat tècnica

« De la mateixa manera, gràcies les notícies filmades, qualsevol transeünt té l'oportunitat de convertir-se en figura en una pel·lícula. Fins i tot pot aparèixer així en una obra d'art: penseu en les Tres cançons sobre Lenin de Dziga Vertov o en el Borinage de Joris Ivens. Avui dia tothom pot reivindicar legítimament que ha estat filmat.[7] »

Referències

  1. ↑ Patricia Aufderheide, Documentary Film: a very short Introduction, Oxford University Press, 2007, p.79. ISBN 978-0-19-518270-5
  2. ↑ Misery in Borinage
  3. ↑ Cinéma: cent ans de cinéma en Belgique per Jean Brismée, Éditions Mardaga, 1995, pages 53, 54 i 55
  4. ↑ Mathijs, 2004, p. 41.
  5. ↑ Mathijs, 2004, p. 42.
  6. ↑ Historical dictionary of Belgium Scarecrow press, 1999, p. 191. ISBN 0-8108-3603-3
  7. ↑ Walter Benjamin, Œuvres, Tome III, Folio/essais, Paris, 2000, p. 296

Bibliografia

  • Mathijs, Ernest. The Cinema of the Low Countries. Londres: Wallflower Press, 2004. ISBN 9781904764007. 
  • Joris Ivens i Robert Destanque, Joris Ivens ou la mémoire d'un regard, Parigi, 1982.
  • V. Tosi, Joris Ivens, Cinema e Utopia, Roma 2002.
  • L. Vichi, Henri Storck. De l'avant-garde au documentaire social, Crisnée 2002.
  • L. Vichi, Dal cinegiornale all'opera d'arte. I film di montaggio di Henri Storck, in Il film e i suoi multipli, a cura di A. Antonini, Udine 2003.
  • G. Gautier, Naissance d'un documentaire,"Image et son", n.183, aprile 1965.
  • Klaus Kreimer, Il cinema di Joris Ivens, Mazzotta, Milano 1977.
  • Silvano Cavatorta, Daniele Maggioni, Joris Ivens, Il Castoro Cinema n. 66, Editrice Il Castoro, 1979.
  • Kees Bakker, Joris Ivens and the Documentary Context, Amsterdam, Amsterdam University Press, 1999.
  • Yvette Desaut, Du reportage artistique au cinéma social a "Actes de la recherche en sciences sociales" nº 1-2, 2006, número especial Lumière d'ambiance sur les années 1930

Enllaços externs