Els miskito són un poble amerindi d'Amèrica Central. El seu territori s'estén des de cap Cameron, a Hondures, fins a Rio Grande, a Nicaragua. Tot i que existeix la llengua miskito molts parlen crioll miskito (a causa del seu contacte constant amb els britànics), castellà, rama i altres. La majoria són cristians. Actualment hi ha molt pocs miskitos de pura sang, ja que al llarg dels segles, els cimarrons s'han refugiat i barrejat amb ells. El seu territori és molt inaccessible i per tant no es van veure gaire afectats per la conquesta de l'Imperi Espanyol.
Origen
Llar miskito a la vora del riu Prinzapolka
Lorigen dels miskitos com a grup ètnic no és clar. Els miskitos mateixos i molts estudiosos consideren que sempre han estat miskitos. Alguns autors coincideixen que el poble miskito va sorgir en el segle xvii, d'una mescla social i biològica de bawinkes, tawahkes (sumos), africans i europeus.
En 1711, el Bisbe de Nicaragua va descriure així l'origen dels «Zambos i Misquitos»:
«
L'any de 1641 es va perdre un navili carregat de negres en la costa del mar del nord i en la part entre la boca del riu San Juan, província de Nicaragua i la ciutat de Trujillo província d'Hondures... recollint-se la tercera part dels negres i els altres es van retirar i van aixoplugar entre les males herbes d'aquelles muntanyes ocupades per indis caribs que gelosos i rezelosos d'aquells nous hostes li van fer guerra molt crua; van vèncer amb el temps els negres als caribs, retirant-se aquests muntanya endins cap a les terres de Segovia i Chontales… els qui avui dia tenen fera enemistat amb ells... Amb les dones dels vençuts es van anar multiplicant els vencedors, i com que ja van morir aquells primers hostes es diuen avui els seus descendents zambos per ser fills de negres i d'indis.
La majoria dels miskitos parlen el miskito,[4] semblant al dialecte sumubawihka del tawahka no obstant això, per a alguns experts les seves mínimes variants dialectals suggereixen un origen més recent del miskito; a més el dialecte dels miskitos té un major nombre d'estrangerismes, especialment de l'espanyol i de l'anglès i existeix alguna mostra, encara que lleu, d'influència africana. més de 68 mil persones parlen el crioll miskito[5] basat en l'anglès caribeny[6] i relacionat amb el crioll de Belize i el crioll de San Andrés.
Religió
La majoria són cristians, pels missioners de la Germandat de Moràvia que van arribar a la regió en 1849.
Política
La societat tradicional miskito té una estructura molt polititzada. Va existir la figura de rei però no comptava amb poder absolut, ja que l'havia de compartir amb un governador, un general i, cap al 1750, un almirall. La informació històrica sobre els reis sovint es veu enfosquida pel fet que molts d'aquests reis eren semimítics, i fins a 1687 no existeixen registres del primer rei confirmat, Jeremy I.
Aquest mètode permetia al poble miskito mantenir la seva independència durant el mandat espanyol i de les Províncies Unides de Centreamèrica. Així i tot van ser inclosos a Nicaragua en 1894.
A causa dels interessos econòmics dels britànics a Centreamèrica (especialment d'Hondures Britànica, avui anomenada Belize), els miskitos van ser capaços d'adquirir armes modernes. Els britànics també van crear a Nicaragua un país pensat pels miskitos. Els historiadors pensaven que els miskitos buscaven ser reconeguts com a britànics, i de fet les vestimentes europees eren comunes entre els miskitos i els britànics, fins i tot entre els reis miskitos. Aviat, unint exploradors miskitos i zambos van començar a atacar assentaments espanyols a Hondures, algunes vegades per rescatar miskitos esclavitzats abans que fossin enviats a Europa, però més sovint per esclavitzar altres indígenes (durant molt temps, els miskitos es consideraven superiors a altres tribus de la regió (kukres, ulwes, sumos i rames), als qui es referien com a salvatges), per vendre'ls als britànics per treballar a Jamaica. També esclavitzaven dones d'altres tribus. Aquestes incursions de pillatge van seguir molt temps després del cessament d'hostilitats entre britànics i espanyols.
Els colons espanyols van començar a arribar a les terres miskites en 1787, però els miskitos seguien dominant la regió a causa de la seva superioritat numèrica i a la seva experiència militar. Els miskitos mai es van sentir controlats pel govern nicaragüenc, i molts miskitos encara avui dia no es consideren nicaragüencs.
Bandera del Regne dels Misquitos
Regne dels Miskitos
La Nació Miskita va arribar a ser un regne en algun moment abans de 1625. El primer rei del qual hi ha registres va ser Oldman ('Home Vell'), el fill d'un cap sense nom dels miskitos. El primer contacte amb els britànics es va produir durant el comandament del pare d'Oldman, qui el va enviar a Gran Bretanya on va ser rebut en audiència pel rei Carles I.
El regne dels miskitos va ajudar durant les guerres revolucionàries americanes atacant colònies espanyoles, i van aconseguir nombroses victòries al costat dels britànics. Així i tot, després de la signatura de la pau en 1783, els britànics van haver de cedir el control sobre la costa oriental (del Carib o atlàntica) de Nicaragua. El retir britànic va concloure a la fi de juny de 1787, encara que es va seguir mantenint un protectorat no oficial sobre el regne, sovint protegint els interessos dels miskitos davant de les agressions espanyoles.
A partir de mitjan segle xix, l'interès dels britànics per la regió va començar a decaure. El regne miskito va desaparèixer en 1894, any en què el govern de José Santos Zelaya va restablir el domini i sobirania de Nicaragua mitjançant la trucada Reincorporació de la Mosquitia, malgrat un intent de restablir-lo per part dels britànics al juliol d'aquest mateix any, però fou recuperat per Nicaragua a l'agost.
↑Holm, John A. (1978). The Creole English of Nicaragua’s Miskito Coast: its sociolinguistic history and a comparative study of its lexicon and syntax". University of London. Ph.D. dissertation.
Bibliografia
La Carta de Colón (Colon Waunhkataya). Traductor: Carlos Alemán Ocampo, Doctor en Letras, ensayista y co-director de la normativa ortográfica y de un alfabeto 'miskitu'. Ed., introduc., transcrip. y notas por Juan José Antequera Luengo. Huelva, Facediciones, 2008.
.svg)
