Va ser una dels només 12 congressistes que van presentar la seva Declaració Jurada d'Interessos davant l'agència de control general de la República,[6] i fins i tot va instar els seus col·legues a fer-ho perquè era important, necessari i «saludable».[7] L'abril de 2020, Vásquez va ser elegida, per unanimitat, presidenta de la Comissió d'Inclusió Social i Persones amb Discapacitat del Congrés. D'aquesta forma es va comprometre a treballar per les persones en situació de pobresa afectades per la crisi sanitària causada per la pandèmia de COVID-19.[8] A més, Vásquez va ser vicepresidenta de la Comissió d'Ètica Parlamentària instal·lada el juny del 2020.[9]
L'any 2020 va rebutjar l'eliminació de la immunitat parlamentària perquè va considerar que només hauria de ser reformada.[10] Va proposar un projecte de llei per eliminar el finançament d'empreses en campanyes polítiques perquè, segons ella, permetria «disminuir els incentius i el risc que la captació econòmica del poder polític es materialitzi com el que va passar amb el cas Lava Jato».[11] Va presentar un projecte de llei que buscava modificar l'article 149 de la Constitució del Perú per enfortir la tasca de les rondes camperoles al Perú i generar «mecanismes de protecció legal davant de la criminalització que han patit durant diversos anys».[12][13] Vásquez va proposar declarar el Perú en emergència alimentària mitjançant un projecte de llei que buscava, entre d'altres, recolzar les olles comunes i l'agricultura familiar.[14]
El setembre del 2020 va ser denunciada pel també congressista Robinson Gupioc Ríos per haver sol·licitat que es reconsiderés la votació que va arxivar el cas del congressista José Luna Morales a la Comissió d'Ètica Parlamentària.[15][16]
Vásquez va ser una dels 19 congressistes que van votar en contra de la moció de censura («vacancia») contra Martín Vizcarra.[17] Va considerar que no era la forma per afrontar les denúncies de Vizcarra per presumptes actes de corrupció,[18] ni «la sortida més eficient» a la crisi política perquè l'expulsió del càrrec podria ser aprofitada per «grups polítics molt qüestionats» que assumirien el poder.[19]
El gabinet liderat per Vásquez va passar a tenir cinc dones en lloc de les dues que tenia l'executiu anterior.[23] La bancada del Perú Lliure es va mostrar en contra dels canvis ministerials i els va qualificar com una «traïció a totes les majories».[24] El seu portaveu, Waldemar Cerrón, va dir que no donarien suport al gabinet Vásquez, però que no serien obstruccionistes i seguirien «treballant pel bé del país».[25] El 4 de novembre de 2021, el Congrés va sotmetre's al vot de confiança de la nova presidenta del Consell, atorgant-li positivament els plens drets del càrrec en una votació de 68 a favor, 56 en contra i una abstenció.[26]
Referències
↑SIJE. «JNE - Plataforma Electoral» (en castellà). plataformaelectoral.jne.gob.pe. [Consulta: 25 desembre 2020].
.png)
_(cropped).jpg)
