Miquel Vidal fou l'últim dels propietaris del Mas Roger de Cabassers que visqué a l'edifici, fins a la seva mort el 1968. Entre 1906 i 1936, juntament amb el seu pare, aplegà una col·lecció de més de 2.000 rotlles de pianola, amb originals d'autors reconeguts, que fou estudiada i parcialment digitalitzada a partir de 2010 per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona.[1] Entre 1949 i 1951 també es dedicà a ampliar les edificacions del Mas Roger, i a decorar-lo amb col·leccions de ceràmica, col·locada principalment a les parts baixes de les façanes de les edificacions. Entre els embelliments que Vidal va fer al mas, destaca el primer rellotge solar triple construït a Catalunya.[2]
Miquel Vidal va morir al mas Roger el 25 de febrer de 1968, i està sebollit en una tomba a l'interior de l'ermita de Sant Miquel, adossada a l'edifici principal del mas Roger.
Obra
Fou autor d'un text titulat "Breu història de la imatge de la Mare de Déu de la Foia, contada per l'ermità de l'Oratori dedicat a l'arcàngel sant Miquel, del Mas Roger de Pallars, en la Comarca de l'extingida Baronia de Cabassers", publicat el 1968, l'any mateix de la seva mort.[3] El text, publicat sense signatura però reconeguda la seva atribució a Vidal,[4] és una pseudohistòria sobre l'origen mitològic de la població de Cabassers, escrit en forma de crònica i dividit en 54 paràgrafs, que tanmateix aconseguí certa repercussió a la historiografia catalana contemporània. El passatge més difós d'aquest text és el del cinquè paràgraf, que descriu el suposat pas dels alarbs per l'Ebre:
Els moros arribaren a mitjans del segle viii, i la tradició diu que passaren l'Ebre pel pas d'Ascó (=esquerra), que avui se'n diu el Pas de l'Ase, que estava enfront de la ciutat d'Ibera; seguiren el camí de les Aumadines i arribaren a la creu vial dels Quatre Camins dels Peirons, on trobaren l'Abat del monestir Senus-Deo, al Patriarca Lysio (=Llop), que els rebien amb processó, portant la imatge de Santa Maria.