PROFILPELAJAR.COM

Miquel Scot
	Imatge de M. Scot en un manuscrit del segle XIII conservat a la Biblioteca Bodleiana.
Biografia
Naixement	c. 1175 ; Escòcia (Regne Unit)
Mort	c. 1235 (59/60 anys)
Sepultura	Abadia de Melrose 55° 35′ 58″ N, 2° 43′ 07″ O / 55.59956165°N,2.71868869°O
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat d'Oxford ; Universitat de París ; Durham School
Activitat
Ocupació	traductor, metge, mag, astròleg, matemàtic, filòsof, escriptor
Nom de ploma	Theobaldus Anguilbertus

Miquel Scot (anglès: Michael Scot) (Escòcia, c. 1175 - c. 1235) fou un matemàtic, astrònom i alquimista escocès de l'edat mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes.

Vida i obra

Molt poca cosa es coneix amb certesa de la seva vida, la popularitat de les seves obres astrològiques, màgiques i nigromàntiques^[1] va encetar al llarg dels anys moltes llegendes que han acabat essent indestriables de la realitat.^[2]

Malgrat el seu cognom, Scot (escocès), alguns estudiosos pensen que en realitat era irlandès. Va ser ordenat sacerdot i va estudiar a diferents llocs per formar-se en filosofia, entre ells es citen Durham,^[3] Oxford^[4] i París.^[5] Des d'abans de 1217 estava a Toledo^[6] on va aprendre àrab per poder traduir les obres d'Avicenna, Averrois i els seus comentaris a Aristòtil. La seva primera traducció va ser el tractat astronòmic d'al-Bitrují^[7] que va titular De motibus celorum circularibus. També va traduir el De animalibus d'Avicenna^[8] i el grans comentaris d'Averrois al De Caelo i al De Anima d'Aristòtil; també podria haver traduït els comentaris a la Física i a la Metafísica, però aquestes atribucions no son tan segures.^[9] Probablement va abandonar Toledo per anar a Itàlia entorn del 1220.^[10]

Durant uns anys de la década de 1220, va gaudir del patronatge dels papes Honori III i Gregori IX.^[11] I, a partir de 1228, aproximadament, es va estar a la cort de l'emperador Frederic II a Sicília,^[12] on va escriure les seves obres originals: una trilogia composta per Liber introductorius (un tractat d'astrologia dirigit a principiants i escrit en llenguatge planer), Liber particularis (una ampliació de l'anterior)^[13] i Physionomia (vers 1230, un catàleg de trets facials i del seu significat).^[14] Aquests llibres van fer que els seus contemporanis el consideressin un mag poderós, capaç de convocar esperits i lluitar contra les bruixes. Com a tal apareix a la “Divina Comèdia” de Dante (vuitè cercle de l'infern)^[15] o als contes de Giovanni Boccaccio. La seva imatge ha estat usada com a sinònim de l'art oculta en novel·les modernes, sovint amb intenció paròdica.

Suposadament va ser enterrat a l'Abadia de Melrose, però tampoc hi ha cap certesa d'això.

Referències

↑ Gordon, 2016, p. 73.
↑ Minio Paluello, 2008, p. x.
↑ Brown, 1897, p. 11-12.
↑ Brown, 1897, p. 12-13.
↑ Brown, 1897, p. 13-14.
↑ Taylor, 2007, p. 274.
↑ Burman, 2000, p. 405.
↑ Kwakkel2009, p. 107.
↑ Burman, 2000, p. 406.
↑ Pick, 1998, p. 93.
↑ Ziegler, 2008, p. 299.
↑ Brown, 1897, p. 18 i ss.
↑ Grebner, 2008, p. 285 i ss.
↑ Ziegler, 2008, p. 302.
↑ Ziegler, 2008, p. 300.

Bibliografia

Ackermann, Silke. «Habent sua fata libelli - Michael Scot and the transmission of knowledge between the courts in Europe». A: Gundula Grebner, Johannes Fried (eds.). Kulturtransfer und Hofgesellschaft im Mitelalter (en anglès). Akademie Verlag, 2008, p. 273-284. ISBN 978-3-05-004082-0.
Brown, James Wood. An Enquiry Into the Life and Legend of Michael Scot (en anglès). David Douglas, 1897.
Burman, Thomas E. «Michael Scot and the translators». A: Maria Rosa Menocal (ed.). The Literature of Al-Andalus (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 404-410. ISBN 978-0-521-47159-6.
Gordon, Stephen «Necromancy and the Magical Reputation of Michael Scot» (en anglès). Bulletin of the John Rylands Library, Vol. 92, Num. 1, 2016, pàg. 73-103. DOI: 10.7227/BJRL.92.1.4. ISSN: 2054-9318.
Grebner, Gundula. «Der Liber Nemroth, die Fragen Friedrichs II, an Michel Scotus und die Redaktion des Liber Particularis». A: Gundula Grebner, Johannes Fried (eds.). Kulturtransfer und Hofgesellschaft im Mitelalter (en alemany). Akademie Verlag, 2008, p. 285-298. ISBN 978-3-05-004082-0.
Kwakkel, Erik «Behind the Scenes of a Revision: Michael Scot and the Oldest Manuscript of His Abbreviatio Avicenne» (en anglès). Viator, Vol. 40, Num. 1, 2009, pàg. 107-132. DOI: 10.1484/J.VIATOR.1.100347. ISSN: 2031-0234.
Pick, Lucy K. «Michael Scot in Toledo: Natura naturans and the Hierarchy of Being» (en anglès). Traditio, Vol. 53, 1998, pàg. 93-116. DOI: 10.1017/S0362152900012095. ISSN: 0362-1529.
Taylor, Richard C. «East and West: Islam». A: Helaine Selin (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Westen Cultures (en anglès). Springer, 2007, p. 270-274. ISBN 0792340663.
Ziegler, Joseph. «The Beginning of Medieval Physiognomy: the case of Micheal Scotus». A: Gundula Grebner, Johannes Fried (eds.). Kulturtransfer und Hofgesellschaft im Mitelalter (en anglès). Akademie Verlag, 2008, p. 299-322. ISBN 978-3-05-004082-0.

Enllaços externs

Scott, T.C., Marketos, P., O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michael Scotus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Minio Paluello, Lorenzo. «Michael Scot» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 26 abril 2024].
Morpurgo, Piero. «Scot (Scott), Michael» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 26 abril 2024].

[FOOTNOTEGordon201673-1] Gordon, 2016, p. 73.

[FOOTNOTEMinio_Paluello2008x-2] Minio Paluello, 2008, p. x.

[FOOTNOTEBrown189711-12-3] Brown, 1897, p. 11-12.

[FOOTNOTEBrown189712-13-4] Brown, 1897, p. 12-13.

[FOOTNOTEBrown189713-14-5] Brown, 1897, p. 13-14.

[FOOTNOTETaylor2007274-6] Taylor, 2007, p. 274.

[FOOTNOTEBurman2000405-7] Burman, 2000, p. 405.

[FOOTNOTEKwakkel2009107-8] Kwakkel2009, p. 107.

[FOOTNOTEBurman2000406-9] Burman, 2000, p. 406.

[FOOTNOTEPick199893-10] Pick, 1998, p. 93.

[FOOTNOTEZiegler2008299-11] Ziegler, 2008, p. 299.

[FOOTNOTEBrown189718_i_ss-12] Brown, 1897, p. 18 i ss.

[FOOTNOTEGrebner2008285_i_ss-13] Grebner, 2008, p. 285 i ss.

[FOOTNOTEZiegler2008302-14] Ziegler, 2008, p. 302.

[FOOTNOTEZiegler2008300-15] Ziegler, 2008, p. 300.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

PROFILPELAJAR.COM

Miquel Scot

Vida i obra

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Read other articles:

Dokter telanjang kaki

Twice

Lambang Chili

Green Line (CTA)

العلاقات الباكستانية الروسية

Adolphe Franck

Italia pada Abad Pertengahan

ميخائيل فيليبس (منتج أفلام)

Pieter Steyn

David Ménard

Langue d'oïl

Hervé Désarbre

Anton Tchekhov

约翰斯顿环礁

Rambak petis

Bzzz!

Gold Standard (carbon offset standard)

معهد ماكس بلانك لفيزياء البلازما

United Nations Security Council Resolution 1277

Upstream collection