Milà xiulador

Infotaula d'ésser viuMilà xiulador
Haliastur sphenurus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Longevitat màxima11 anys Modifica el valor a Wikidata
Pes56,5 g
710 g
840 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura133 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou36 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22695091 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereHaliastur
EspècieHaliastur sphenurus Modifica el valor a Wikidata
(Vieillot, 1818)
Tipus taxonòmicHaliastur Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimMilvus sphenurus Modifica el valor a Wikidata

El milà xiulador[1] (Haliastur sphenurus) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Habita boscos clars, sabana, llacs, rius, pantans i costes d'Austràlia, Nova Guinea i Nova Caledònia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

Descripció

El milà xiulador medeix entre 50 i 60 cm, i l'envergadura de les ales es troba entre els 123 i els 146 cm.[5] Els mascles pesen entre 600 i 750g i les femelles entre 750 i 1000g. Com passa amb la majoria de rapinyaires, les femelles són més grans i pesades que els mascles; les femelles poden arribar a ser un 21% més grans i pesar 42% més que els mascles.[6]

El plomatge no varia entre mascle i femella. Els adults són d'un color marró pàl·lid al cap, pit i cua, amb ales marrons i plomes de vol negres. Les cries són d'un to marró vermellós molt ratllat amb prominents taques pàl·lides a les ales.

En general, el milà xiulador sembla de cap petit i cua llarga, amb les puntes de les ales molt a prop de la seva cua en repòs. Tot i que les seves potes són curtes, l'ocell camina fàcilment per terra.

Ocell propagador del foc

A les sabanes tropicals austràlianes està documentat que el milà xiulador i altres espècies de rapinyaires, com el milà negre i el falcó berigora, poden actuar com a propagadors intencionals del foc en època d'incendis, per tal de facilitar la seva activitat cinegètica. Aquest comportament consistiria en traslladar troncs de fusta o flocs d'herba encesa, des d'àrees on s'està produint la ignició cap a àrees properes, cercant d'atrapar preses expulsades pels incendis forestals. Els aborígens australians tenen coneixement ecològic tradicional d'aquest fet des de fa molt de temps, el qual està incorporat fins i tot en la seva mitologia.[7]

Referències

  1. «Milà xiulador». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022.
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 282. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «Whistling Kite. Haliastur sphenurus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. Handbook of the Birds of the World, volume 2. Barcelona: Lynx Edicions, 1994. ISBN 84-87334-15-6. 
  6. Ferguson-Lees, James; David A. Christie. Raptors of the World. Londres: Christopher Helm, 2001. ISBN 0-7136-8026-1. 
  7. Bonta, Mark; Gosford, Robert; Eussen, Dick; Ferguson, Nathan; Loveless, Erana; Witwer, Maxwell «Intentional Fire-Spreading by "Firehawk" Raptors in Northern Australia». Journal of Ethnobiology, vol. 37, 4, 2017, pàg. 700. DOI: 10.2993/0278-0771-37.4.700.