Millard Fillmore (pronunciat /ˈmɪlɚd ˈfɪlmɔər/; 7 de gener del 1800 – 8 de març del 1874) [1]va ser el tretzè president dels Estats Units. Va governar des del 1850 fins al 1853, i l'últim membre del Partit Whig en ostentar aquest càrrec. En succeir Zachary Taylor, que havia mort del que es creu que fou una gastroenteritis aguda o una hipertèrmia, va ser el segon vicepresident en assumir el càrrec després de la mort d'un president vigent. Fillmore no va ser mai elegit president; després d'acabar el mandat de Taylor, no va aconseguir la nominació per la presidència dels Whigs a l'elecció del 1852 i, quatre anys més tard, a les eleccions del 1856, va tornar a perdre la nominació[2] com a candidat dels Whigs i el Partit Know Nothing.
Malgrat que no era esclavista, va vetar les lleis abolicionistes per mirar de portar la pau entre els diferents estats. La seva política exterior va estar marcada per la diplomàcia comercial amb el Japó, entrada dels mercats asiàtics i clau en l'expansió pacífica dels americans.
Referències
↑Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 198. ISBN 9788446018483.
