Mil cretins és una obra que reuneix dinou contes de l'escriptor Quim Monzó.[1] Està estructurada en dues parts, amb relats més llargs a la primera i més accelerats a la segona. La primera n'aplega set: El senyor Beneset, L'amor és etern, Dissabte, Dos somnis, Miro per la finestra, La lloança i L'arribada de la primavera.[1] La segona n'inclou dotze: La sang del mes que ve, Trenta línies, Un tall, Una nit, Una altra nit, Enllà de la nafra, Per molts anys, Qualsevol temps passat, La plenitud de l'estiu, El noi i la dona, La forquilla i Xiatsu,[1] amb temàtiques sobre malalties, la crisi de la maduresa o la mort, que van començar amb El millor dels mons.[2]
Va ser publicada l'any 2007 a l'editorial Quaderns Crema.[1] El 2008 va guanyar el Premi Maria Àngels Anglada. La decrepitud, els ancians, les residències geriàtriques i el desamor són una constant en el recull.[1]
Traduccions i adaptacions
Mil cretins ha estat traduït a l'alemany (Tausend Trottel, Frankfurter Verlagsanstalt, Frankfurt), a l'anglès (A thousand cretins, Open Letter Books, Nova York), a l'espanyol (Mil cretinos, Anagrama, Barcelona), al gallec (Mil cretinos, Edicións Xerais, Santiago de Compostel·la), al francès (Mille crétins, Éditions Jacqueline Chambon & Éditions Actes Sud, Arles) i a l'italià (Mille cretini, Marcos y Marcos).
El 2010 Ventura Pons va rodar una pel·lícula, a partir d'aquest llibre i d'altres relats d'altres llibres de l'autor, que du per títol Mil cretins.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Quaderns Crema - Mil Cretins, Quaderns Crema (consulta:27-6-11).
- ↑ Marrugat, Jordi. Narrativa catalana de la postmodernitat. Històries, formes i motius. Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 45. ISBN 8447537587.
- ↑ «Mil cretins, repartiment» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 26 març 2016].
Enllaços externs
