Fill únic d'una família de camperols pobres, va fer els estudis primaris al seu poble amb molt bones qualificacions que li van permetre ingressar al institut de secundària de Balaixov el 1905.[1] A Balaixov vivia de pensió a l'apartament del comerciant Bezborodov i es guanyava la vida donant classes a estudiants rics.[2] El 1913 va ingressar a la universitat de Moscou[3] on aviat es va convertir en un dels membres destacats dels lusitans, el cercle de deixebles de Nikolai Luzin.[4] Es va graduar el 1917[5] i va romandre a la universitat per preparar-se com a docent, però la revolució soviètica va fer que els docents es traslladessin a Ivànovo on va ser professor del Politècnic de la ciutat el curs 1918-1919.[6]
A Ivànovo se li va empitjorar la seva ja dèbil salut.[7] L'estiu de 1919 va demanar un permís de varios mesos per recuperar-se al seu poble, però li va ser denegat, motiu pel qual va abandonar el Politècnic i se'n va anar al seu poble, on va morir el octubre d'un tifus probablement contret en el viatge.[8] Tenia 25 anys.
Posteriorment, el 1920, en un número de la revista Fundamenta Mathematicae va aparèixer una llista de problemes, un dels quals estava atribuit a Suslin[10] i, el 1923, el matemàtic polonès Kuratowski va publicar a la mateixa revista un article, basat en una memòria pòstuma de Suslin, titulat Sur un corps non dénombrable de nombres réels.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mijail Suslin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
