Miguel Morey Farré

Plantilla:Infotaula personaMiguel Morey Farré
Biografia
Naixement1950 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Miguel Morey Farré (1950, Barcelona, Espanya) és un filòsof espanyol especialitzat en la filosofia francesa contemporània de tall nietzscheà. És catedràtic de Filosofia a la Universitat de Barcelona i ha estat professor convidat a diferents universitats de diferents països com ara Buenos Aires, l'Havana, Múnic i París entre d'altres. Ha traduït al castellà diferents obres dels filòsofs francesos Michel Foucault i Gilles Deleuze i també ha abocat al castellà alguns llibres del filòsof Giorgio Colli. D'entre els seus llibres publicats destaquen 'Deseo de ser piel roja' (Premi Anagrama 1994), Hotel Finisterre, pequeñas doctrinas de la soledad i el hombre como argumento.[1]

Llibres destacats

  • Los presocráticos: del mito al logos. Barcelona: Montesinos, 1981.
  • Lectura de Foucault. Madrid: Taurus, l983.
  • El hombre como argumento. Barcelona: Anthropos, Barcelona l987.
  • Camino de Santiago. Madrid: F. C.E., l987. El orden de los acontecimientos.
  • Sobre el saber narrativo. Barcelona:Península, 1988.
  • PsiqueMáquinas. Barcelona: Montesinos, 1990.
  • Nietzsche, una biografía. Barcelona: Archipiélago, 1993.
  • Deseo de ser piel roja (Premi Anagrama 1994),.[2]
  • Robert Wilson (en colaboración con Carmen Pardo Salgado). Barcelona: Polígrafa, 2003.
  • Pequeñas doctrinas de la soledad. México/Madrid: Sexto Piso, 2007.
  • Hotel Finisterre (precedido por Camino de Santiago). Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2011.

Referències

  1. «Miguel Morey Farré». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  2. Anagrama. «Deseo de Ser Piel Roja». [Consulta: 15 març 2013].


Premis i fites
Precedit per:
Soledad Puértolas Villanueva
La vida oculta
Premi Anagrama d'Assaig
1994
Succeït per:
Javier Echeverría Ezponda
Cosmopolitas domésticos