Miguel Enríquez

Plantilla:Infotaula personaMiguel Enríquez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Miguel Humberto Enríquez Espinosa Modifica el valor a Wikidata
27 març 1944 Modifica el valor a Wikidata
Talcahuano (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1974 Modifica el valor a Wikidata (30 anys)
Santiago de Xile Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri General de Santiago Modifica el valor a Wikidata
Secretari general Movimiento de Izquierda Revolucionaria
1967 – 1974 – Andrés Pascal Allende → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaConcepción Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Concepción
Liceo Enrique Molina Garmendia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, metge Modifica el valor a Wikidata
PartitMovimiento de Izquierda Revolucionaria Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarco Enríquez-Ominami Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 9383047 Modifica el valor a Wikidata

Miguel Humberto Enríquez Espinosa (Talcahuano, 27 de març de 1944-Santiago de Xile, 5 d'octubre de 1974)[1] va ser un metge, polític i revolucionari xilè, militant del Moviment d'Esquerra Revolucionària (MIR),[a] organització que va fundar el 196 i va liderar des de 1967 fins al seu assassinat el 1974, en el marc d'un operatiu muntat per agents de la DINA.[1]

Trajectòria

Infància i joventut

Fill d'Edgardo Enríquez, metge, professor d'anatomia i rector de la Universitat de Concepción entre 1969 i 1972, i ministre d'Educació del president Salvador Allende el 1973. Edgardo Enríquez Frödden va ser durant 25 anys oficial de l'Armada de Xile, amb el grau de capità de navili i director de l'Hospital Naval de Talcahuano. La seva mare va ser Raquel Espinosa Townsend, llicenciada en Dret a la Universitat de Concepción, i dos dels seus oncles van ser senadors de la República de Xile (Humberto Enríquez Frödden i Inés Enríquez Frödden— la primera dona elegida diputada i la primera intendenta del país) triats pel Partit Radical de Xile.

Va realitzar els seus estudis secundaris al Liceu Enrique Molina Garmendia. En aquest últim establiment, tant en el seu curs com en uns altres, va anar coneixent successivament a diversos futurs integrants del MIR: a Marcello Ferrada de Noli el 1956, a Bautista van Schouwen el 1959, i a Luciano Cruz el 1961. Sergio Pérez Molina, qui estudiava en el Liceu de Coronel, va ser un altre primerenc col·laborador polític d'Enríquez al qual va conèixer el 1964 a la Universitat de Concepción.[3]

El triomf de la Revolució Cubana produiria un gran impacte en ell, els seus companys i els seus germans, un dels quals -Marco Antonio- integraria el Grup Marxista Revolucionari (GMR), un grup d'estudis del marxisme i de tall trotskista.[4] Membres del GMR finalment donarien suport a mobilitzacions, com les de l'atur nacional convocat per la Central Única de Treballadors de Xile (CUT) per al 7 de novembre de 1960.

El 1961 es va formar a la Universitat de Concepción un grup de cinc estudiants liderats per Miguel Enríquez, i que es va denominar Moviment Socialista d'Esquerra (MSI). Ells eren Miguel i Marco Antonio Enríquez, Marcello Ferrada de Noli, Jorge Gutiérrez i Bautista van Shouwen.[5][b]

El 1962, Enríquez va començar a militar a la Federació Juvenil Socialista (FJS) a la qual va ingressar juntament amb Bautista van Schouwen. Es van integrar al nucli «Espartac», en el qual ja militaven des de l'any anterior el seu germà Marco Antonio i el seu amic Marcello Ferrada de Noli, cap d'aquest nucli. Aquesta cèl·lula formava part del nucli regional de la FSJ de Concepción. Aquell mateix anys, tots ells, més Jorge Gutiérrez Correa, Claudio Sepúlveda i Pedro Valdés van formar paral·lelament, i sota el lideratge d'Enríquez, la fracció clandestina Moviment Socialista Revolucionari (MSR).

Cap a 1963, el seu germà Edgardo va començar a militar a la FJS a Santiago de Xile, establint més tard, al costat d'Andrés Pascal, un nucli similar a l'MSR de Concepción. Al febrer de 1964 es va materialitzar la marginalització del Partit Socialista per part del grup liderat per Miguel.[c] Una part d'aquest grup es va integrar per un curt lapse a l'Avantguarda Marxista Revolucionària (VMR) i, al trencament d'aquesta, alguns van acudir a participar en la fundació del MIR a l'agost de 1965.

El 1967 es va traslladar a Santiago de Xile per finalitzar els seus estudis de medicina a la Universitat de Xile. El 29 de gener de 1968, en una cerimònia privada i familiar realitzada a Concepción, va contreure matrimoni amb Alejandra Pizarro Romero (24 anys). A l'octubre de 1969 va néixer Javiera Alejandra Enríquez Pizarro. L'any següent, però, es va divorciar d'Alejandra Pizarro. Posteriorment, va iniciar una relació amb una altra militant del MIR, Carmen Castillo Echeverría, filla del cèlebre arquitecte Fernando Castillo Velasco. Amb ella va tenir un fill, Miguel Ángel Enríquez, nascut a Oxford, Anglaterra, amb el nom de Miguel Ángel Castillo.

Etapa universitària

Bautista van Shouwen Vasey, Marcello Ferrada de Noli i Miguel Enríquez Espinosa. Santiago de Xile, febrer 1961

El març de 1961 va començar els estudis de Medicina a la Universitat de Concepción. Paral·lelament als seus estudis universitaris, va participar en protestes i en diverses activitats d'ajuda social. Durant el primer període de la seva vida universitària va formar amb els seus amics un petit grup de referència anomenat Moviment Socialista d'Esquerra (MSI), en qual es va constituir més tard en una fracció (MSR) dins de la Brigada Universitària Socialista i en el nucli «Espartac» de la Joventut Socialista a Concepción.[4] A les revistes Revolución i Polémica Universitaria, en les quals va dirigir o va participar en el seu comitè editor, va escriure i advocar per un socialisme més radical. A Polémica Universitaria va publicar la seva anàlisi de 1966 «Revolución Universitaria».[7]

Ruptura amb el Partit Socialista

Ja al març de 1963 havia començat a liderar ideològicament el treball fraccional a l'interior de la Joventut Socialista a Concepción. Enríquez tenia planificat fer pública la seva renúncia al partit, juntament amb altres militants del nucli Espartac, durant el XX Congrés del Partit Socialista, per a això van elaborar un document a presentar en aquest congrés al febrer de 1964. No obstant això, el llavors secretari general, Raúl Ampuero, es va assabentar de la maniobra, i va expulsar a Enríquez i als seus companys signants del document a finals de gener.

En la seva renúncia pública, Enríquez i els seus companys anaven a distribuir un document titulat «Insurrecció Socialista», entre que els seus vint i tres signants es trobaven els membres del nucli Espartac amb l'excepció de Martín Hernández, qui va romandre lleial a les tesis oficialistes de Ampuero, i del cap del nucli, Marcello Ferrada de Noli, qui es trobava en instrucció militar a Cuba. De Santiago de Xile signaven, entre altres, Dantón Chelén i Edgardo Enríquez.

Participació a la VRM

Després d'aquests successos entorn del XX Congrés del Parti Socialista, Enríquez va continuar la consolidació del Moviment Socialista Revolucionari, a partir dels joves expulsats del PS i uns altres. Al maig de 1964 va participar en el Primer Congrés de l'Avantguarda Revolucionària Marxista (VRM). Davant la immediata divisió de l'agrupació entre la VRM liderada per Benjamín Cares («pro-Xina») i la VRM «Rebel», Enríquez va optar per aquesta última, la qual posteriorment formaria el MIR. En el Congrés Llatinoamericà d'Estudiants de Medicina, que es va celebrar a Concepción a finals de 1964, Enríquez travaria contactes amb membres del MIR de Veneçuela i del Perú.

Paper en la fundació del MIR

Miguel Enríquez.

Com a integrant de la VRM «Rebel», Enríquez seria un actiu convocador al «Congrés d'Unitat Revolucionària» que es realitzaria entre el 14 i el 15 d'agost de 1965 a Santiago de Xile. En aquell congrés constituent es va fundar el Moviment d'Esquerra Revolucionària, el qual rebutja la teoria de la «via pacífica» perquè desarma políticament el proletariat i per resultar inaplicable ja que la pròpia burgesia és la que resistirà, fins i tot amb la dictadura totalitària i la guerra civil, abans de lliurar pacíficament el poder.[8]

La seva participació en el congrés constituent va consistir a exposar una tesi polític-militar de la qual eren autors, al costat de Miguel Enríquez («Viriato»), el seu germà Marco Antonio («Bravo») i Marcello Ferrada de Noli («Atacama»). La tesi, titulada La conquesta del poder per la via insurreccional va ser aprovada en el congrés de fundació.[9] Miguel Enríquez va ser elegit membre de la primera direcció nacional del MIR com a integrant del comitè central.[10]

Al novembre de 1965 va ser proclamat pel MIR com a candidat del Moviment Universitari d'Esquerra (que integrava al MIR, al Partit Socialista, al Partit Comunista i a sectors independents d'esquerra) a la presidència de la Federació d'Estudiants de Concepción (FEC). El PC i el PS finalment van constituir les seves pròpies candidatures i el Partit Demòcrata Cristià va guanyar les eleccions amb 1.184 vots enfront dels 810 del MUI.

A finals d'aquell mateix any, va participar en el Segon Congrés General del MIR, a Conchalí. En aquest seria reelegit com a membre del comitè central. A inicis de 1966, va viatjar a la República Popular de la Xina integrant una delegació de la Federació d'Estudiants de Concepción. Allí i durant el seu viatge de retorn al Perú va fer contactes amb organitzacions laborals i polítiques.

Cop d'estat i assassinat

Després del Cop militar de setembre de 1973, Miguel Enríquez i altres membres del MIR va rebutjar la idea de l'asil polític en ambaixades estrangeres i van condemnar l'exili del país. Després, van començar a organitzar activitats clandestines contra la dictadura d'Augusto Pinochet. Després del cop, Enríquez va passar a ser una de les personalitats més buscades per les autoritats. La seva persecució va acabar amb el seu assassinat el 5 d'octubre de 1974, en el que es va informar com un enfrontament amb agents de la Direcció d'Intel·ligència Nacional (DINA) a la comuna de San Miguel, situada al terme de Santiago de Xile, en una casa de seguretat des d'on liderava al MIR. No obstant això, la família i simpatitzants van dubtar de la versió donada per la DINA, i van denunciar que en realitat no va haver-hi un enfrontament, sinó un homicidi. I així ho va determinar la justícia gairebé 45 anys després: «Les diligències i la informació acumulada durant el desenvolupament d'aquesta recerca han permès sostenir que l'al·ludit enfrontament no va existir», va dir el jutge Carroza.[11]

El 2019 van ser condemnats els agents de la DINA Miguel Krassnoff, Teresa Osorio i Rodolfo Concha (aquests dos últims com a còmplices) per l'homicidi d'Enríquez,[12] incriminació confirmada el 2022 per la Cort Suprema de Xile, la qual va requalificar al delicte com a assassinat i va elevar les penes dels condemnats.[1] Va ser enterrat en el cementiri general de Santiago de Xile. Després de la seva mort, l'Institut Superior de Ciències Mèdiques (ISCM-H), de l'Havana, Cuba, va batejar el seu nou hospital clínic com a Dr. Miguel Enríquez Espinosa, en el seu honor.[13][14][15]

Malgrat que alguns pensin que va ser compost per a Salvador Allende, en realitat el tema «Yo pisaré las calles nuevamente» del cantautor cubà Pablo Milanés ret homenatge al fundador del Moviment d'Esquerra Revolucionària de Xile. El mateix músic va dir que va escriure el tema el 5 d'octubre de 1974, «vint minuts després» d'assabentar-se de la mort del líder esquerrà a mà de les forces de seguretat de la dictadura d'Augusto Pinochet, en un barri obrer de la capital xilena.[16][17] La mort d'Enríquez ha estat reivindicada per diverses organitzacions com ara el Moviment d'Esquerra Revolucionària xilè, el Front Patriòtic Manuel Rodríguez o l'Exèrcit Revolucionari del Poble argentí com a exemple de lluita i lliurament a causes socials i polítiques.[18][19][20][21]

Descendència

  • Amb la seva esposa Alejandra Pizarro va tenir a Javiera Alejandra Enríquez Pizarro (1969).
  • Amb Manuela Gumucio va tenir a Marco Enríquez-Ominami (nascut sota el nom de Marco Antonio Enríquez Gumucio; 12 de juny de 1973).
  • Amb Carmen Castillo Echeverría va tenir a Miguel Ángel Enríquez (nascut sota el nom de Miguel Ángel Castillo; 1974).

Notes

  1. En el congrés de fundació del MIR, a l'agost de 1965, en el qual van assistir «al voltant de 60 revolucionaris», Miguel Enríquez va ser escollit un dels membres del Comitè Central, que estava integrat per 15 noms. Com a secretari general va ser elegit el Dr. Enrique Sepúlveda.[2]
  2. A la biografia de Miguel Enríquez escrita per Pedro Naranjo Sandoval, el Moviment Socialista d'Esquerra (MSI) és anomenat per l'autor com a Moviment Socialista Revolucionari (MSR). La denominació original «MSI» és la que usa Miguel Enríquez en el seu diari de vida.[4]
  3. A la nòmina de 23 firmants de la declaració de renúncia al Partit Socialista es troben sis quadres que van seguir a Miguel Enríquez en la fundació del MIR.[6]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Enriquez Espinoza, Miguel Humberto» (en castellà). Memoria Viva, 28-07-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
  2. «A 57 años de su fundación: El Movimiento de Izquierda Revolucionaria en la memoria de sus militantes» (en castellà). Resumen.cl. [Consulta: 6 octubre 2024].
  3. Ferrada de Noli, 2020, p. 290.
  4. 4,0 4,1 4,2 Naranjo, 2006, p. 10.
  5. Diario de Vida de Miguel Enríquez. Anotació manuscrita feta per Miguel Enríquez el 19 de maig de 1964.
  6. Enríquez M, Enríquez E, Ferrada M., Van Schowen B. et al (1964), Insurección Socialista. [1]
  7. Enríquez Espinosa, Miguel (1966), "Revolución Universitaria". Presentat al congrés de la Federació d'Estudiants de Concepción (FEC) de 1966. Posteriorment publicat a la revista Polémica, núm 4 i 5. Document referit a Manríquez Villena, Simón: La herencia que Miguel Enríquez deja a las y los estudiantes universitarias/os. Periódico Polémica, Concepción, 6 de octubre 2016 [2]
  8. Movimiento de Izquierda Revolucionaria. «Palabras necesarias: A propósito de las alianzas (subordinación) de algunos sectores “miristas” con los partidos de los dueños del poder y la riqueza». Centro de Documentación de los Movimientos Armados, 01-10-2015. [Consulta: 10 gener 2024].
  9. Valdés Navarro, Pedro Alfonso. Elementos teóricos en la formación y desarrollo del MIR durante el periodo 1965-1970 (Tesi). Universidad de Valparaíso, 2008. 
  10. Naranjo, Pedro. Miguel Enríquez y el Proyecto Revolucionario en Chile. Santiago: LOM Ediciones, 2004. ISBN 9562826767. 
  11. Retamal, Rodrigo. «El estremecedor relato judicial del asesinato de Miguel Enríquez». La Tercera, 27-10-2016. [Consulta: 10 gener 2024].
  12. Calderara, Camilo. «Tres ex agentes de la DINA son condenados por el homicidio de Miguel Enríquez». Teletrece, 07-05-2019. [Consulta: 10 gener 2024].
  13. Enríquez Fröden, Edgardo. «Mi hijo Miguel» (PDF), 05-09-1975. [Consulta: 10 gener 2024].
  14. «Facultades de Ciencias Médicas integrantes del ISCM-H». Instituto Superior de Ciencias Médicas de La Habana. Arxivat de l'original el 2009-05-02.
  15. MIR – Ejército Guerrillero de los Pobres. «Miguel... Ejemplo de Lucha». Centro de Documentación de los Movimientos Armados, 05-10-1998. [Consulta: 10 gener 2024].
  16. «Pablo Milanés rindió homenaje a líder del MIR chileno». La Nación, 09-10-2004. Arxivat de l'original el 2014-10-06.
  17. Movimiento de Izquierda Revolucionaria. «A 24 años de la muerte en combate de Miguel Enríquez». Centro de Documentación de los Movimientos Armados, 05-10-1998. [Consulta: 10 gener 2024].
  18. MIR – Ejército Guerrillero de los Pobres. «Nuestro homenaje al compañero Miguel Enríquez». Centro de Documentación de los Movimientos Armados, 05-10-2002. [Consulta: 10 gener 2024].
  19. MIR – Ejército Popular Revolucionario. «La vigencia de Miguel Enríquez; a 35 años de su caída en combate». Centro de Documentación de los Movimientos Armados, 04-10-2009. [Consulta: 10 gener 2024].
  20. Movimiento de Izquierda Revolucionaria. «Nuestro Octubre se llama Miguel». Centro de Documentación de los Movimientos Armados, 05-10-2015. [Consulta: 10 gener 2024].
  21. Partido Revolucionario de los Trabajadores – Ejército Revolucionario del Pueblo. «¡Ha muerto un revolucionario, viva la revolución!». Centro de Documentación de los Movimientos Armados, 07-10-1974. [Consulta: 10 gener 2024].

Bibliografia

  • Ferrada de Noli, Marcello. Rebeldes Con Causa. Mi vida con Miguel Enríquez y el MIR (en castellà). Estocolm: Libertarian Books, 2020. 
  • Ferrada de Noli, Marcello. Los que Fundamos el MIR. Orígenes del Movimiento de Izquierda Revolucionaria (en castellà). Estocolm: Libertarian Books, 2015. 
  • Avendaño, D.; Palma, M. El rebelde de la burguesía. La historia de Miguel Enríquez (en castellà). Santiago de Xile: Ediciones CESOC, 2001. 
  • Pinto, J.; Naranjo, Pedro; Palma, M.; Garcés, M. Miguel Enríquez y el proyecto revolucionario en Chile. Discursos y documentos del Movimiento de Izquierda Revolucionaria, MIR (en castellà). Santiago de Xile: LOM Ediciones, 2004. 
  • Amorós, M. Miguel Enríquez. Un nombre en las estrellas (en castellà). Santiago de Xile: Ediciones B, 2014. 
  • Naranjo, Pedro. La Vida de Miguel Enríquez y el MIR (en castellà). Centro de Estudios Miguel Enríquez, 2006. ISBN 91-631-0558-6. 

Read other articles:

Эту статью предлагается разделить на Народная музыка славян и Музыкальные инструменты славян.Пояснение причин и обсуждение — на странице Википедия:К разделению/31 июля 2023. Возможно, она слишком велика или её содержимое не имеет логической связности, и предлагается ра�...

 

 

الاتحاد البوليفي لكرة القدم (بالإسبانية: Federación Boliviana de Fútbol)‏  الاسم المختصر FBF الرياضة كرة القدم أسس عام 1925 المقر كوتشابامبا  الانتسابات الفيفا : 1926 كونميبول  : 1926 رمز الفيفا BOL  الموقع الرسمي www.fbf.com.bo تعديل مصدري - تعديل   تأسس اتحاد بوليفيا لكرة القدم في عام 19...

 

 

Quelques mots d'amourSingel oleh Anggundari album EchosDirilis16 Maret 2012FormatDigital downloadDirekam2012GenrePopDurasi3:31LabelApril Earth, WarnerPenciptaMichel Berger Quelques mots d'amour adalah sebuah lagu ciptaan musisi Prancis Michel Berger. Lagu ini direkam oleh Berger pada tahun 1980 untuk album Beauséjour. Penyanyi Indonesia Anggun C. Sasmi merekam ulang lagu ini pada tahun 2012 sebagai lagu tambahan untuk edisi spesial dari album internasional kelima Anggun, Echos. Lagu ini diri...

CBS

American broadcast television and radio network For other uses, see CBS (disambiguation). Television channel CBS Broadcasting Inc.Logo used since October 8, 2020[a]TypeRadio and television networkCountryUnited StatesAffiliatesStateMarketHeadquartersCBS Building, Manhattan, New York City, New YorkProgrammingLanguage(s)EnglishPicture format1080i HDTVOwnershipOwnerParamount GlobalParentCBS Entertainment GroupKey peopleGeorge Cheeks (President and CEO, CBS Entertainment Group)Amy Reisenba...

 

 

Erythravine Names IUPAC name 15,16-Dimethoxy-1,2,6,7-tetradehydroerythrinan-3β-ol Systematic IUPAC name (9bS,11R)-7,8-Dimethoxy-4,5,10,11-tetrahydro-2H-indolo[7a,1-a]isoquinolin-11-ol Identifiers CAS Number 19373-79-6 Y 3D model (JSmol) Interactive image ChemSpider 9406901 N PubChem CID 11231853 UNII HMX9ZLU64X Y CompTox Dashboard (EPA) DTXSID80726716 InChI InChI=1S/C18H21NO3/c1-21-16-9-12-5-7-19-8-6-13-3-4-14(20)11-18(13,19)15(12)10-17(16)22-2/h3-4,6,9-10,14,20H,5,7-8,11H2,1...

 

 

العلاقات الدنماركية التشادية الدنمارك تشاد   الدنمارك   تشاد تعديل مصدري - تعديل   العلاقات الدنماركية التشادية هي العلاقات الثنائية التي تجمع بين الدنمارك وتشاد.[1][2][3][4][5] مقارنة بين البلدين هذه مقارنة عامة ومرجعية للدولتين: وجه المقارنة...

United States lunar space probe Ranger 7Ranger 7Mission typeLunar impactorOperatorNASACOSPAR ID1964-041A SATCAT no.842Mission duration65.5 hours Spacecraft propertiesManufacturerJet Propulsion LaboratoryLaunch mass365.6 kg[1]Dimensions1.52 m × 2.51 m (5.0 ft × 8.2 ft)Power200 W Start of missionLaunch dateJuly 28, 1964, 16:50:07 (1964-07-28UTC16:50:07Z) UTC[1]RocketAtlas LV-3 Agena-B 250D/AA9Launch siteCape Canaveral LC-12 Lunar impacto...

 

 

Questa voce sull'argomento cestisti statunitensi è solo un abbozzo. Contribuisci a migliorarla secondo le convenzioni di Wikipedia. Segui i suggerimenti del progetto di riferimento. Vernon Smith Nazionalità  Stati Uniti Altezza 202 e 203 cm Peso 100 kg Pallacanestro Ruolo Ala grande Termine carriera 1986 Carriera Giovanili David W. Carter H.S.1977-1981 Texas A&M Aggies Squadre di club 1982-1983 Albuquerque Silvers1983 Albany Patroons1983 Wisconsin Flyers19...

 

 

Indian electronics manufacturing services company Dixon TechnologiesCompany typePublicTraded as NSE: DIXON BSE: 540699 ISININE935N01012IndustryElectronicsFounded1993; 31 years ago (1993) (as Weston Utilities Limited.)FounderSunil VachaniHeadquartersNoida, Uttar Pradesh, IndiaArea servedWorldwideKey people Sunil Vachani (executive chairman) Atul B Lall (managing director) Products Consumer electronics Home appliances Lighting Mobile phones Security devices Services ...

This is a list of Serbian regions by GDP, GDP per capita and GVA. In 2022, 1.00 Serbian dinar was approximately €0.0085.[1] Serbian regions by GDP (2018) Regions by GDP Regions of Serbia by GDP in 2022 according to data by the Statistical Office of the Republic of Serbia.[2] Rank Region GDP (RSD) GDP (€) 1 Belgrade RSD 2,839,814 million €24.177 billion 2 Vojvodina RSD 1,871,367 million €15.932 billion 3 Šumadija and Western Serbia RSD 1,306,248 million €11.121 bill...

 

 

2016年美國總統選舉 ← 2012 2016年11月8日 2020 → 538個選舉人團席位獲勝需270票民意調查投票率55.7%[1][2] ▲ 0.8 %   获提名人 唐納·川普 希拉莉·克林頓 政党 共和黨 民主党 家鄉州 紐約州 紐約州 竞选搭档 迈克·彭斯 蒂姆·凱恩 选举人票 304[3][4][註 1] 227[5] 胜出州/省 30 + 緬-2 20 + DC 民選得票 62,984,828[6] 65,853,514[6]...

 

 

SDN 4 TilongkabilaSekolah Dasar Negeri 4 TilongkabilaInformasiAkreditasiBNomor Pokok Sekolah Nasional40500859Kepala SekolahRatna LapuJumlah kelas9Rentang kelasI-VIStatusNegeriAlamatLokasi, Bone Bolango, Gorontalo, IndonesiaKoordinat0°35′16″N 123°06′23″E / 0.5878000°N 123.1065000°E / 0.5878000; 123.1065000Moto SD Negeri 4 Tilongkabila atau nama lengkapnya Sekolah Dasar Negeri 4 Tilongkabila adalah sebuah sekolah dasar umum yang terletak di desa Tam...

This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: 1506 in India – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (August 2021) (Learn how and when to remove this message) Events from the year 1506 in India. List of events ← 1505 1504 1503 1506 in India → 1507 1508 1509 Centuries: 15th 16th 17th 18th ...

 

 

Designation by the US government Independence National Historical Park in Philadelphia, one of the nation's most visited National Historic Landmark Districts Navajo Nation Council Chamber, the seat of government for Navajo Nation in Window Rock, Arizona A National Historic Landmark (NHL) is a building, district, object, site, or structure that is officially recognized by the United States government for its outstanding historical significance. Only some 2,500, or roughly three percent, of ove...

 

 

ElbasanNegaraAlbaniaCountyCounty ElbasanDistrikDistrik ElbasanFounded15th centuryPemerintahan • MayorQazim Sejdini SP[1]Luas • Total1.290 km2 (500 sq mi)Ketinggian150 m (490 ft)Populasi (2001) • Total87.797Zona waktuUTC+1 (Central European Time) • Musim panas (DST)UTC+2 (CEST)Postal code3001-3006Kode area telepon054Car platesELSitus webwww.elbasani.gov.al Kastel Elbasan Sudut kota Elbasan Elbasan merupakan n...

1967–70 war between Israel and Egypt This article is about the 1967–70 war between Israel and Egypt. For the warfare tactic, see Attrition warfare.For other uses, see War of Attrition (disambiguation). War of AttritionPart of the Arab–Israeli conflict and the Cold WarThe Israeli–Egyptian war of Attrition was centered largely on the Suez Canal.DateJuly 1, 1967 – August 7, 1970 (ceasefire)(3 years, 1 month and 6 days)LocationSinai Peninsula (Israeli controlled)Result Eg...

 

 

Stoke City 2021–22 football seasonStoke City2021–22 seasonJoint-ChairmanJohn Coates and Peter CoatesManagerMichael O'NeillStadiumbet365 StadiumChampionship14thFA CupFifth roundEFL CupFourth roundTop goalscorerLeague: Jacob Brown (13)All: Jacob Brown (14)Highest home attendance26,384 v Blackpool (5 March 2022)Lowest home attendance17,720 v Swansea City (8 February 2022) Home colours Away colours ← 2020–212022–23 → The 2021–22 season was Stoke City's 105th seaso...

 

 

FIFA 09 Información generalDesarrollador EA CanadaDistribuidor EA SportsDiseñador Joe Booth y Kaz Makita (PS3, Xbox 360, Wii) Paul Hossack (PS2, PSP, Nintendo DS, PC)Datos del juegoGénero DeportesModos de juego Un jugador, MultijugadorClasificaciones ESRBPEGIDatos del softwarePlataformas Móvil, Nintendo DS, PC, PlayStation 2, PlayStation 3, PSP, Wii, Xbox 360, Zeebo, N-Gage 2.0Licencias FIFProDatos del hardwareFormato Blu-ray, DVD, Wii optical disc, UMD.Dispositivos de entrada mando de vi...

Logo Dewan Pers, lembaga yang mengatur keberadaan media cetak dan pers di Indonesia Standar Perusahaan Pers di Indonesia mengacu pada standar yang ditetapkan oleh Dewan Pers selaku lembaga yang mengatur keberadaan media cetak dan pers di Indonesia. Standar perusahaan pers dikeluarkan dalam surat edaran Dewan Pers tahun 2008 dan 2014.[1][2][3] Surat edaran tentang peraturan standar perusahaan pers di Indonesia ditandatangani oleh Bagir Manan selaku ketua Dewan Pers.[...

 

 

Les 27 unités fédérales du Brésil Acre (AC) Alagoas (AL) Amapá (AP) Amazonas (AM) Bahia (BA) Ceará (CE) Espírito Santo (ES) Goiás (GO) Maranhão (MA) Mato Grosso (MT) Mato Grosso do Sul (MS) Minas Gerais (MG) Pará (PA) Paraïba (PB) Paraná (PR) Pernambouc (PE) Piauí (PI) Rio de Janeiro (RJ) Rio Grande do Norte (RN) Rio Grande do Sul (RS) Rondônia (RO) Roraima (RR) Santa Catarina (SC) São Paulo (SP) Sergipe (SE) Tocantins (TO) District fédéral (DF) Les États du Brésil sont le...