Miguel Colmenero Menéndez de Luarca

Plantilla:Infotaula personaMiguel Colmenero Menéndez de Luarca
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
President de la Junta Electoral Central Junta Electoral Central
21 juliol 2020 –
Magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaConservadorisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Oviedo - llicenciatura en Dret (–1974) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómagistrat (2002–), fiscal (1977–2002), jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTribunal Suprem d'Espanya (1998–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareOdón Colmenero González Modifica el valor a Wikidata
ParentsOdón Colmenero Saa, avi Modifica el valor a Wikidata

Miguel Colmenero Menéndez de Luarca (Madrid, 13 d'abril de 1951) és un jurista espanyol, actual magistrat de la Sala Penal del Tribunal Suprem d'Espanya.

Trajectòria

Fiscal

Va fer la carrera fiscal, servint a les províncies de Guipúscoa, Cadis, Sevilla i Segòvia abans d'exercir -entre 1998 i 2002- com a fiscal de l'alt tribunal.[1] De perfil molt conservador, va exercir com a president de la conservadora Asociación de Fiscales.[2]

Des de l'Associació de Fiscal fou crític amb la forma d'actuar de l'Executiu a l'hora de resoldre la crisi de l'Audiència Nacional amb el nomenament d'Eduardo Fungairiño com a cap davant aquest tribunal. Va denunciar l'intent del Govern de José María Aznar d'instrumentalitzar el ministeri públic en benefici de "els seus interessos particulars".[3] El va acusar d'actuar amb poc respecte "davant les inquietuds mostrades per les diferents associacions fiscals i judicials. Va criticar que la denúncia de la Unió Progressista de Fiscals es presentés a Brussel·les, davant Parlament i la Comissió Europea, ja que segons ell s'hauria d'haver resolt a Espanya,[4] tot i que la seva associació va recolzar-ho.[3]

També va criticar el fet que Felipe González volgués defensar Barrionuevo i Vera perquè "no contribueix a normalitzar la situació" creada després de la sentència del cas Marey,[5][6] i es va oposar a qualsevol mesura que suposés una impunitat expressa o encoberta d'Augusto Pinochet.

Magistrat del Suprem

El 2002, sent ministre de justícia Ángel Acebes, es va incorporar al Tribunal Suprem, al qual va accedir pel torn reservat a juristes de reconegut prestigi.[2][7]

Posteriorment, va competir amb el jutge Manuel Marchena per presidir la Sala Penal de l'Alt Tribunal, on va tenir el recolzament d'Enrique Lucas, vocal del Poder Judicial a proposta del PNV. Finalment, Marchena ocuparia el càrrec.[8]

Com a magistrat del Suprem, va formar part del tribunal que va condemnar a Baltasar Garzón[9] i ha estat ponent del cas dels ERO d'Andalusia.[10]

El 2017, el seu nom va sonar entre els candidats a ocupar la plaça de Fiscal General de l'Estat Espanyol després de la mort de José Manuel Maza.[11]

El gener del 2018 fou un dels tres magistrats que ratificà la presó preventiva per Oriol Junqueras, argumentant un "risc rellevant" de reiteració delictiva perquè "no té la intenció d'abandonar" la via seguida fins ara".[12]

Publicacions

  • Delitos contra el patrimonio. 2007.[13]

Referències

  1. ↑ País, Ediciones El «Jesús Santos, nombrado teniente fiscal de la Audiencia Nacional» (en castellà). EL PAÍS, 07-11-1998.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Sánchez Melgar y Colmenero, los candidatos con más opciones para ser fiscal del Estado» (en castellà). El Independiente, 22-11-2017.
  3. ↑ 3,0 3,1 País, Ediciones El «La Asociación de Fiscales y Jueces para la Democracia apoyan la denuncia contra el Gobierno» (en castellà). EL PAÍS, 21-08-1997.
  4. ↑ País, Ediciones El «Gil-Robles, "lamenta" que los fiscales planteen ante la UE los abusos del Gobierno» (en castellà). EL PAÍS, 23-08-1997.
  5. ↑ País, Ediciones El «Las asociaciones de jueces y fiscales rechazan la fórmula del arbitraje en el "caso Pinochet"» (en castellà). EL PAÍS, 03-08-1999.
  6. ↑ País, Ediciones El «El PP no cree ético ni moral que González defienda a Barrionuevo» (en castellà). EL PAÍS, 03-08-1998.
  7. ↑ País, Ediciones El «Toma de posesión en el Tribunal Supremo» (en castellà). EL PAÍS, 19-02-2002.
  8. ↑ Rincón, Reyes «El conservador Manuel Marchena, nuevo presidente de la Sala Penal del Supremo» (en castellà). EL PAÍS, 30-09-2014.
  9. ↑ Lázaro, Julio M. «Los jueces del juez Garzón» (en castellà). EL PAÍS, 17-01-2012.
  10. ↑ «El Tribunal Supremo mantiene la prisión preventiva para Oriol Junqueras» (en castellà). La Nota Mexico, 05-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-01-06 [Consulta: 6 gener 2018].
  11. ↑ «El Gobierno estudia el nombre de Miguel Colmenero para la Fiscalía». La Vanguardia.
  12. ↑ «Junqueras des de la presó: ‘No renunciarem mai a la llibertat’». [Consulta: 5 gener 2018].
  13. ↑ Luarca, Miguel Colmenero Menéndez de. Delitos contra el patrimonio (en castellà). LA LEY, 2007. ISBN 9788497257718.