Michèle Vilma (Mont-Saint-Aignan, 23 de febrer de 1932 - Bois-Guillaume, 28 de maig de 2019) va ser una mezzosoprano francesa amb avantpassats espanyols.
Va estudiar al conservatori de Rouen, la seva ciutat natal, amb el professor Lucienne Vifquain.[1] Després de guanyar un primer premi en un concurs a Verviers va començar a l'Òpera de Rouen l'any 1962, com Dalila a Samson et Dalila de Camille Saint-Saëns.
Va actuar sovint a França (Bordeus, Lió, Marsella, Niça, Tolosa, Estrasburg, Ais en Provença) i va debutar al Palais Garnier de París el 1970, com Eboli en Don Carlos de Verdi, un paper que reprendrà en concert (en francès) per a la BBC a Londres el 1976.
Va actuar també a La Monnaie de Brussel·les, i a diverses ciutats d'Alemanya, especialment al Festival de Bayreuth de 1972, a Waltraute in Die Walküre de Richard Wagner. El 1974 va debutar al Metropolitan Opera de Nova York, fent el paper de Brangäne, a l'òpera Tristan und Isolde de Wagner.[2]
Va cantar també al Gran Teatre del Liceu, en gener de 1971, l'òpera La Gioconda d'Amilcare Ponchielli, juntament amb Carlo Bergonzi i Ángeles Gulín.[3]
El seu ampli repertori inclou Carmen, Charlotte, el paper principal d'Herodies, Dulcinea en el Quixot, Azucena, Amneris, Laura, Elisabetta, Leonora, Fricka, Kostelnika, Clitemnestra, etc. Cantant amb notable intensitat dramàtica fins i tot en papers secundaris, que amb ella assumien una dimensió extraordinària.
Referències
