Michaël Gillon (1974, Lieja, Bèlgica) és un astrofísic belga, professor de la Universitat de Lieja, especialitzat en la identificació i caracterització de planetes extrasolars, dels quals n'ha descobert tretze,[1] entre els quals en destaquen els set semblants a la Terra del sistema TRAPPIST-1, primer sistema descobert amb tants d'exoplanetes que poden presentar aigua líquida a la seva superfície.[2]
Vida
Gillon completà els seus estudis secundaris als 17 anys a Athénée Royal d'Aywaille i s'allistà a l'exèrcit belga, on hi serví durant 7 anys a l'infantaria. Als 24 anys abandonà l'exèrcit per matricular-se a la Universitat de Lieja on, després de cinc anys s'hi llicencià en bioquímica i completà el primer cicle de física. La seva tesi de llicenciatura fou premiada el 2002 per la fundació Marcel-Florkin de la Universitat de Lieja. El 2003 inicià la seva tesi doctoral en astrofísica, després de descartar altes opcions com genètica i bioquímica. En la seva tesi treballà amb les dades del satèl·lit CoRoT, on descobrí la seva passió pels exoplanetes. Completà la seva tesi doctoral el 2006 sota la direcció de Pierre Magain. A continuació realitzà una estada post-doctoral a la Universitat de Ginebra amb Michael Mayor, descobridor del primer exoplaneta el 1995. El 2009 retornà a la Universitat de Lieja on hi segueix com investigador.[3]
Obra
Sistema de TRAPPIST-1 comparat amb els planetes rocallosos del sistema solar
És l'investigador en cap del projecte TRAPPIST (TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope) i ha dissenyat el projecte SPECULOOSArxivat 2016-08-08 a Wayback Machine. (Search for Planets EClipsing ULtra-cOOl Stars) que té per objectiu l'estudi de les nanes ultra fredes per tal de detectar els sistemes planetaris habitables que estan a prop de la Terra.[3]
