Mi del Serpentari |
---|
Tipus | estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | B8II((Mn))[1] |
---|
Constel·lació | Serpentari |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Distància de la Terra | 182,1162 pc [2] |
---|
Radi | 10,5 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | −2,24 |
---|
Magnitud aparent (V) | 4,62 (banda V)[3] |
---|
Massa | 5,2 M☉ |
---|
Temperatura efectiva | 12.790 K[4] |
---|
Paral·laxi | 5,491 mas[2] |
---|
Moviment propi (declinació) | −20,342 mas/a [2] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −11,737 mas/a [2] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 95 km/s[5] |
---|
Velocitat radial | −18,5 km/s[6] |
---|
Ascensió recta (α) | 17h 37m 50.7131s[7] |
---|
Declinació (δ) | -9° 52' 52.4251''[7] |
---|
Lluminositat | 659 lluminositats solars |
---|
|
|
Mi del Serpentari (μ Ophiuchi) és un estel a la constel·lació del Serpentari de magnitud aparent +4,62.[8] Està situada a 753 anys llum del sistema solar.
Mi del Serpentari és una estrella gegant o subgegant blanc-blavenca de tipus espectral B8 la temperatura superficial de la qual és de 12.200 K. Incloent l'energia emesa com a llum ultraviolada, la seva lluminositat és 2.170 vegades major que la lluminositat solar. El seu radi és 10,5 vegades més gran que el del Sol i rota amb una velocitat projectada de 114 km/s —si bé el valor real pot ser significativament major—, implicant un període de rotació igual o inferior a 4,5 dies. Amb una edat aproximada de 80 milions d'anys, la seva massa és un poc major de 5 masses solars. Hom pensa que recentment ha acabant la fusió del seu hidrogen intern, i el seu nucli s'està contraient com a pas previ abans de començar la fusió de l'heli en carboni i oxigen; amb el temps evolucionarà en una variable cefeida pulsant.[9]
Mi del Serpentari és una estrella de mercuri-manganès, amb una sobreabundància d'aquest últim element.[9] Aquests estels, tipificats per Alpheratz (α Andromedae) i χ Lupi, tenen una atmosfera estel·lar en relativa calma on diferents tipus d'àtoms s'enfonsen per l'acció de la gravetat, mentre que uns altres són empesos a l'exterior per la pressió de radiació, fent que la seva distribució no sigui homogènia.
Referències
- ↑ Richard O. Gray «The late B-type stars: Refined MK classification, confrontation with stromgren photometry, and the effects of rotation» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1994, pàg. 1556–1564. DOI: 10.1086/116967.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
- ↑ «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ 7,0 7,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «57 Oph -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ 9,0 9,1 «Mu Ophiuchi» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 17 desembre 2020].