Mi de Perseu |
---|
Tipus | sistema estel·lar triple, estrella binària espectroscòpica, possible variable, estrella doble, font propera a infrarrojos, font d'emissió de raigs UV i estrella variable |
---|
Tipus espectral (estel) | G0Ib[1] |
---|
Constel·lació | Perseu |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Magnitud aparent (V) | 4,16 (banda V)[2] |
---|
Temperatura efectiva | 5.351 K[3] |
---|
Paral·laxi | 3,4452 mas[4] |
---|
Moviment propi (declinació) | −16,342 mas/a [4] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | 6,024 mas/a [4] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 12 km/s |
---|
Velocitat radial | 9,36 km/s[4] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 17 cm/s²[3] |
---|
Ascensió recta (α) | 4h 14m 53.8625s[5] |
---|
Declinació (δ) | 48° 24' 33.5912''[5] |
---|
Metal·licitat | −0,04[3] |
---|
|
|
Mi de Perseu (μ Persei) és un estel de magnitud aparent +4,18 situat en la constel·lació de Perseu.[6] Es troba aproximadament a 900 anys llum de distància del sistema solar.
Mi de Perseu és un supergegant groc de tipus espectral G0Ib amb una temperatura superficial de 5337 K. Brilla amb una lluminositat 2030 vegades major que la lluminositat solar i té un radi 53 vegades més gran que el del Sol. La seva velocitat de rotació projectada —9 km/s— implica que pot trigar fins a 300 dies a completar un gir sobre si mateixa. En el diagrama de Hertzsprung-Russell se situa en el límit de l'anomenada Llacuna de Hertzsprung —àrea on hi ha molt pocs estels— i també prop de la regió de les cefeides, si bé Mu Persei no és una estrella variable polsant d'aquesta classe. La seva massa està compresa entre 5,7 i 6 masses solars i va néixer fa uns 60 o 70 milions d'anys. La seva massa no és prou gran perquè acabi explotant com a supernova, per la qual cosa —després d'expulsar les seves capes externes— acabarà la seva vida com un nan blanc massiu.[7]
Mi de Perseu és un binari espectroscòpic amb un període orbital de 0,78 anys. El seu company és possiblement un estel de la seqüència principal de tipus B9 amb una separació mitjana del supergegant groc de 1,7 UA.[7]
Referències
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 5,0 5,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ 51 Per -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
- ↑ 7,0 7,1 Mu Persei (Stars, Jim Kaler)