Mi, Belarussi

Títol original	Мы, беларусы (be)
Forma musical	cançó
Àudio
Tonalitat	fa major
Compositor	Niescier Sakałoŭski (en)
Lletra de	Mikhas Klimkovich (en) Uladzimir Karyzna (en)
Llengua	belarús
Creació	2 juliol 2002
Data de publicació	1955

Mi, Belarussi (en belarús Мы, беларусы; en rus Мы, белорусы; es pot traduir com Nosaltres, els belarussos) és el títol no oficial de l'himne nacional de Belarús, i el primer vers de la seva lletra. Oficialment, Mi, Belarussi es titula Himne nacional de la República de Belarús (en belarús Дзяржаўны гімн Рэспублікі Беларусь i en rus Государственный гимн Республики Беларусь). L'himne fou originalment escrit i adoptat el 1955 pel seu ús a la República Socialista Soviètica de Belarús.^[1] La música de l'himne de l'RSS de Belarús fou composta per Niestsier Sakalouski i la lletra fou escrita per Mikhàs Klimkòvitx. Després de la dissolució de la Unió Soviètica es mantingué la música composta per Sakalouski, però se'n descartà la lletra. La nova lletra, escrita per Klimkòvitx i Uladzímir Karizna, fou adoptada segons un decret presidencial emès el 2 de juliol de 2002. Els versos de l'himne actual parlen d'una Belarús amistosa, honorant-ne les batalles militars passades i mirant endavant cap al futur. La música no es canvià a causa de les relacions històriques que manté amb el país.

Mi, Belarussi fou usat originalment com l'himne de la República Socialista Soviètica de Belarús (en belarús гімн Беларускай Савецкай Сацыялістычнай Рэспублікі; en rus гимн Белорусской Советской Социалистической Республики) des del 24 de febrer de 1955. L'himne original fou compost per Sakalouski i la lletra fou escrita per Mikhàs Klimkòvitx. Fou presentat davant un jurat el 1944, però van caldre 11 anys de modificacions abans que fos adoptat definitivament.^[2] Poc després que Belarús esdevingués un país independent, l'himne nacional fou modificat per deixar enrere la lletra de l'era comunista. El 1995 es feu un intent d'adoptar el poema Oh Déu totpoderós de Natàl·lia Arsènnieva com a himne nacional, però la proposició mai tingué èxit malgrat que estava recolzada per un comitè parlamentari.^[3]

L'única menció legal de l'himne nacional d'abans del 2002 és en la Constitució de la República de Belarús. L'Article 19 de la Secció 1 de la constitució diu que «els símbols de la República de Belarús com a estat sobirà són la seva bandera nacional, el seu emblema nacional i el seu himne nacional». La constitució, però, només mencionava l'ús de la bandera, l'himne i l'escut com a símbols nacionals, però cada símbol s'havia de definir per llei.^[4] La llei que introduïa l'himne no fou promulgada fins que el Decret presidencial 350 tingué efecte el dia 18 de juliol de 2002, el dia anterior al que Belarús esdevingué independent. L'objectiu principal d'aquest decret era establir la lletra de l'himne i, al mateix temps, introduir-ne la partitura. A més a més, també designava quan, on i com s'havia de tocar l'himne.^[5]

Abans de publicar el decret, el president Aleksandr Lukaixenko va escoltar cinc possibles candidats a esdevenir l'himne nacional. Tres d'aquest cinc –entre ells el que finalment fou escollit– utilitzaven la música composta per Sakalouski i començaven la lletra per "Mi, Belarussi".^[6] Segons el diari Sovétskaia Belorússia, el president Lukaixenko va pronunciar-se el 12 de juny de 2002, i escollí que la primera exhibició de l'himne fos el 3 de juliol, Dia de la Independència de Belarús i aniversari de la data de quan el 1944 la Wehrmacht fou foragitada de Minsk per l'Exèrcit Roig.^[7] Finalment, però, la primera interpretació va tenir lloc el 2 de juliol en un concert organitzat pel govern com a part de les celebracions del Dia belarús de la Independència.

Belarús no tenia cap himne anterior al que fou adoptat durant l'era soviètica. Quan Lukaixenko va publicar el seu decret seleccionant el nou himne nacional es van fer pocs canvis a l'himne de l'era soviètica: es van eliminar les referències a Rússia, al Partit Comunista de la Unió Soviètica i a Lenin, però es va mantenir el tema general de l'«amistat dels pobles» i la música original de Sakalouski. El govern va decidir mantenir aquesta darrera per tal de no trencar la continuïtat històrica, i també per la seva qualitat musical.^[8] Després que s'adoptés l'himne nacional, el procés d'adopció dels símbols nacionals ja estava complet.^[8]

L'ONG Freedom House, en un informe sobre Belarús que publicà el 2003 (Country Report of Belarus, pàgina 125), comentà que el president Lukaixenko havia «reintroduït els símbols estatals antigament usats per la República Socialista Soviètica de Belarús. El 2002, el president aprovà una versió estilitzada de l'himne de l'era soviètica Mi, Bielarussi (Nosaltres, belarussos) com a nou himne nacional del país». En l'informe també es mencionà la prohibició de Lukaixenko d'usar els símbols que s'usaven anteriorment des de la independència de Belarús el 1991: l'escut del Pahónia i la bandera blanca-vermella-blanca, símbols que el president afirmava que s'associaven amb el feixisme perquè el Consell Central Belarús pronazi els feia servir durant la II Guerra Mundial.^[9] El 2003, el Dr. Taras Kuzio va escriure a Radio Free Europe que el president «Lukaixenko és el patriota soviètic belarús per excel·lència que presideix un règim estancat en la nostàlgia soviètica». També postulà que els motius tant de Rússia com de Belarús per recuperar els símbols de l'era soviètica eren principalment per sobreposar-se a aquesta nostàlgia.^[10]

L'himne ha de ser reproduït amb la lletra i melodia establertes per la llei. Els canals de televisió i emissores de ràdio que són propietat de l'estat han d'emetre'l cada dia a les sis del matí (quan comencen) i també quan tanquen (normalment cap a mitjanit). L'himne també pot ser reproduït en certes ocasions, tals com trobades governamentals, esdeveniments esportius i inauguracions presidencials. Mentre l'himne està sonant els ciutadans han de quadrar-se, i aquells que duguin uniforme policial o militar han de fer la salutació militar.^[11]

Un dels temes preferits en el concurs per esdevenir himne oficial era el poema Маладая Беларусь (Jove Belarús), de Ianka Kupala. El poema, però, mai fou acompanyat d'una composició musical, per la qual cosa no va poder ser escollit com l'himne nacional.^[12]

Belarús i Rússia han treballat per establir vincles més propers i, com a resultat, s'ha proposat la creació de la Unió de Rússia i Belarús (o Estat de la Unió). Quan esdevingui una realitat, els dos països podran mantenir els seus propis símbols nacionals, encara que s'ha proposat un himne no oficial per a la Unió, la cançó Unió Sobirana de les Nacions (en belarús Дзяржаўны саюз народаў, en rus Державный союз народов). Aquesta peça musical, derivada de l'himne nacional de la Unió Soviètica, parla d'una unió més àmplia entre les dues nacions.^[13]

Alguns immigrants belarussos consideren Vaiatski marx (La marxa dels soldats) i Màhutni Boja (Oh Déu totpoderós) com el seu himne. El primer dels dos era l'himne oficial de la República Nacional Belarussa^[14] –un estat creat el 1918 durant l'ocupació alemanya que només durà 10 mesos^[15]– i el segon és un himne usat per aquells qui s'oposen al govern de Lukaixenko.^[14]

Nosaltres, els belarussos, som gent pacífica,
Lleials de tot cor a la nostra Terra Mare.
Som amics fidels que creixem i
vivim en una família treballadora i independent.

Tornada:
Glòria al beneït nom de la nostra terra,
Glòria a la unió fraternal dels pobles!
Estimadíssima Terra Mare nostra,
Tingues llarga i pròspera vida, Belarús!
(repetir els dos darrers versos)

Juntament amb els nostres germanes, hem defensat
coratjosament durant segles els límits de casa nostra.
En batalles per la llibertat, i batalles pel nostre terreny
Hem aconseguit un estendard de victòries!

Tornada

L'amistat dels pobles és la força dels pobles
i és el nostre camí sagrat il·luminat pel sol.
Mostrem amb orgull pels cels blaus i clars,
L'estendard de la victòria, la bandera de la llum!

Tornada

Com a comparació, a continuació es mostra una part de l'himne de l'RSS de Belarús:

Vocal (2002)

Graviació del 2002 del govern belarús

Instrumental

Gravació del 2002 de la Banda de la Marina dels Estats Units

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

• 
  Vocal, pàg. 1
• 
  Vocal, pàg. 2
• 
  Instrumental, pàg. 1
• 
  Instrumental, pàg. 2

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Pàgina del president de la República de Belarús Arxivat 2007-10-13 a Wayback Machine. que inclou una versió vocal de l'himne (anglès)
• Decret 350 del president Lukaixenko en el qual se selecciona Mi, Belarussi com a himne nacional del país (bielorús)
• Article sobre el procés de selecció Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. del diari Sovètskaia Belorússia (bielorús)
• Gravacions de l'himne de Belarús Arxivat 2005-05-24 a Wayback Machine. (anglès)