Mentui

Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 19′ 51″ N, 0° 58′ 36″ E / 42.330891°N,0.976768°E / 42.330891; 0.976768
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Baix Pallars
Població humana
Població	4 (2023)
Geografia
Altitud	1.038,1 m
Codi INE	25039001100
Codi IDESCAT	2503900011500

Mentui és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme, suprimit el 1969, de Montcortès de Pallars.

Està situat a la part occidental del terme municipal, a prop i al sud-est de la Pobleta de Bellveí i a l'oest de Cabestany.

Mentui compta amb l'església de Sant Antoni Abat. El 2013 tenia 4 habitants.^[1]

Segons Joan Coromines, Mentui pertany al nombrós grup de topònims preromans, iberobascs, de les comarques pallareses i pirinenques en general. En aquest s'explica per la suma de dues arrels: mendi (muntanya) i oi (adjectiu relacionat amb abundància). Lloc molt muntanyós seria una interpretació plausible del topònim.^[2]

L'accés al poble es produeix per una pista que arriba de Montcortès passat l'estany homònim. A l'entrada i en front trobem l'església i una edificació de grans dimensions: la Casa Rei.^[3]

En el fogatge del 1553, Mentui declara 2 focs laics.^{[nota 1]}

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Mentuy. S'hi pot llegir que el poble està situat en una elevació, on és combatut pels vents de l'oest. El clima hi és fresc, propens a refredats. Tenia en aquell moment 3 cases i l'església, dedicada a la Mare de Déu del Roser, sufragània de la de Peracalç. El territori és de mala qualitat i de secà; hi ha pedreres de guix.^[5]

S'hi collia blat, ordi, patates i poca herba, s'hi criaven ovelles i vaques i mules i hi havia caça de conills i perdius. La població era de 2 veïns (caps de casa) i 13 ànimes (habitants).^[5]

Les dades del 1553 són 2 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Nasqué a Mentui Joaquim Rei i Esteve, fill de Casa Rei, que dedicà la seva vida a les lleis. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera i, un cop desapareguda, passà a la Universitat de Barcelona, on arribà a ser rector entre 1845 i 1850.

Una pista veïnal en bon estat duu de Mentui a Moncortès en 2,5 quilòmetres. La carretera de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí relliga Montcortès amb les dues viles esmentades. Recentment asfaltada, en 6,2 quilòmetres s'arriba a la Pobleta de Bellveí, i en 11,9 a Gerri de la Sal. No existeix cap mena de transport públic per arribar a Mentui.

• Coromines, Joan. «Mentui i Mencui». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
• Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981, p. 90. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2. 
• MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. XI, pàg. 380. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico, 1848. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
• Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Montcortès de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

• Mentui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya