Melcior de Palau i Català (Mataró, 15 d'octubre 1842 - Madrid, 2 de març 1910) fou un enginyer, escriptor i crític literari mataroní.[1][2] Fill de Melcior de Palau i Bonet i Francesca Català i Serra, estudià Enginyeria de Camins, Canals i Ports (1867), i Dret (1874).[3]
El 1877, va col·laborar amb el metge Ramon Coll i Pujol, per a fer estudis de sanejament al delta del Llobregat. Des de 1878 fou enginyer en cap de la Diputació de Barcelona, on destacà com a responsable de la planificació i implementació de la xarxa provincial i elaborà el Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879. Va cessar d'aquest càrrec el juliol de 1886 per desavinences i pressions polítiques rebudes en l'execució de les carreteres del seu pla.[5]
Després realitzà un estudi per a l'obertura de túnels pel pas del ferrocarril a través dels Pirineus. A Madrid fou catedràtic de Geologia i Paleontologia de l'Escola Especial d'Enginyers de Camins. Fou Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia Espanyola el 1908. També fou president de la Societat d'Escriptors i Artistes Espanyols.
La seva activitat literària s'expressà en diversos camps: traduccions, crítica literària i poesia de tipus popular, que alternà amb escrits poètics de caràcter científic. Ramon Casas li va dedicar un retrat, avui conservat al MNAC.[6]
Fou un nexe entre els ambients literaris castellans i catalans, com un singular traductor i com una persona influent i respectada.[7][3]
El fons documental de Melcior de Palau es conserva entre els fons personals de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Aquest fons conserva bona part de la documentació personal i professional de Palau entre els quals destaquen nombroses obres seves publicades, retalls de premsa que contenen poemes i obres menors publicats a revistes i diaris del seu temps així com alguns dels seus treballs d'enginyeria, la seva correspondència personal i moltes notes personals.[8]
Entre les seves obres destaquen:
- Carreteras-Tranvías (Madrid, 1874)
- Horas de amor (Barcelona, 1877)
- Poesias y cantares (Madrid, 1878)
- Traducció al castellà de L'Atlàntida de Mossen Cinto Verdaguer (Barcelona, 1878)
- Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879
- Llei de'Aigües del 13 de juny de 1879
- Verdades poéticas (Barcelona, 1879)
- Geologia aplicada (Madrid 1880)
- Cantares populares y literarios (Madrid, 1889)
- Nuevos cantares (Madrid, 1890)
- Poesies de D. Melcior de Palau (Barcelona, 1896)
- Acontecimientos literarios, impresiones y notas bibliográficas (Madrid, 1896)
- Versos para escuelas (Barcelona i Madrid, 1904)
- Poesies Catalanes (Barcelona, 1914 i 1917)
- Traducció al castellà de Batalla de reines de Frederic Soler
- Traducció de Pablo y Virginia, de Bernardino de Saint Pierre
Referències
- ↑ «Melcior de Palau i Català». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bujon Montero, Luis «Biografia de Melcior de Palau i Català». Revista de Obras Públicas, 114, tomo 1, 1996 [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Martí i Coll, Antoni. «Capítol VI». A: Caixa d'Estalvis Laietana. Història d'una família (Segona part). Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1979, p. 141-164 [Consulta: 5 juny 2015].
- ↑ Navas i Ferrer, Teresa. Planificació, construcció i mobilitat: La modernització de la xarxa viària a la regió de Barcelona. 1761-1969. Barcelona: Universitat de Barcelona. Programa de doctorat, Març 2012, p. 255.
- ↑ (Mendoza, 1995), núm. 149
- ↑ Martí Coll, Antoni «La col·lecció d'autógrafs de Melcior de Palau». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria [Consulta: 28 maig 2014].
- ↑ «Descripció del fons documental de Melcior de Palau.».
Bibliografia
