Maximilian von Prittwitz und Gaffron (Bernstadt, 27 de novembre de 1848 – Berlín, 29 de març de 1917) fou un militar alemany, general durant la Primera Guerra Mundial.[1]
Von Prittwitz procedia d'una antiga família de l'aristocràcia de Silèsia,[1] a Bernstadt. Inicià la carrera militar com a soldat d'infanteria i lluità en la guerra austroprussiana i en la guerra francoprussiana. Durant els següents quaranta anys progressà en l'exèrcit i el 1913 fou nomenat coronel general (Generaloberst).
A l'inici de la Primera Guerra Mundial li fou encarregat el comandament del vuitè exèrcit, desplegat al front oriental, amb la missió de contenir els possibles atacs russos contra Prússia Oriental.[1] Davant dels atacs russos, que amenaçaven la seva rereguarda, Prittwitz suggerí una retirada a l'oest del Vístula, amb el consegüent abandonament de Prússia Oriental. L'estat major alemany trobà inacceptable el pla de Prittwitz i el rellevà del càrrec, que fou ocupat per Paul von Hindenburg i Erich Ludendorff.[1] A partir d'aquell moment Prittwitz es retirà a Berlín, on visqué tres anys abans de morir d'un atac de cor.
Referències
