Max Rudolf (Frankfurt del Main, 15 de juny de 1902 - 28 de febrer de 1995) va ser un director d'orquestra alemany, nacionalitzat estatunidenc.[1]
Rudolf va estudiar violoncel, piano, orgue, trompeta, i composició al Conservatori Hoch a Frankfurt. Va dirigir a Friburg de Brisgòvia, Darmstadt, i Praga, abans de traslladar-se als Estats Units el 1940.[1] El 1945, es va nacionalitzar nord-americà. Va dirigir a l'Òpera del Metropolitan entre 1946 i 1958, quan va ser nomenat director musical de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati per 13 anys. Durant aquest període es va convertir en un destacat professor, impartint classes al Tanglewood Institute.[1]
Va escriure The Grammar of Conducting,[1] l'obra més utilitzada pels directors d'orquestra. Aquest llibre va aparèixer el 1950, sent reeditat amb importants revisions el 1980 i novament el 1994. Després de dirigir a Cincinnati, va ocupar els càrrecs de director de l'Orquestra Simfònica de Dallas durant una temporada (1973 - 1974) i d'assessor artístic de l'Orquestra Simfònica de Nova Jersey (1976 - 1977), sent a més contractat per les grans orquestres d'Amèrica, i interpretant en els principals teatres d'òpera. També va ser cap de l'òpera i del departament de direcció de l'Institut Curtis de Música (1970 - 1973 i 1983 - 1989).
Referències
Enllaços externs
