El 1944 Bill va iniciar una sèrie d'incursions en el disseny industrial, amb el disseny d'un rellotge d'alumini per Junghans, firma amb la qual va col·laborar durant diversos anys dissenyant rellotges de paret, de cuina i de polsera amb estil racionalista i d'estètica industrial. Un d'aquests rellotges de paret està exposat al Museu d'Art Modern de Nova York. Els rellotges de polsera Junghans "Max Bill" se segueixen produint. Va dissenyar un tamboret minimalista, Ulmer Hocker (1954), un dels seus dissenys més coneguts. També va organitzar l'exposició "Die gute industrieform", que pretenia fomentar l'alta qualitat dels objectes de disseny industrial.
El 1951 va fundar, al costat d'Inge Scholl i Otl Aicher, la Hochschule für Gestaltung a Ulm, Alemanya (HfG Ulm), una escola de disseny que continuava la tradició de la Bauhaus. En aquesta institució va ser rector i director dels departaments d'arquitectura i disseny de producció entre 1951 i 1956. Bill va defensar el funcionalisme i el formalisme geomètric de la Bauhaus, ja que creia que les formes basades en les lleis matemàtiques posseïen una puresa estètica, i per tant, universalitat.
Els seus projectes intentaven representar la complexitat matemàtica de la Nova Física de principis del segle xx. Va tractar de crear objectes per tal que aquesta nova ciència de la forma pogués ser entesa pels sentits. Un bon exemple d'això és la seva feina amb la banda de Moebius. Aquesta aproximació al disseny després va ser continuada per Hans Gugelot en la mateixa HfG d'Ulm.
El 1957, i després d'abandonar la HfG d'Ulm, va fundar el seu propi estudi a Zuric i es va dedicar a l'escultura, la pintura i l'arquitectura. El 1964 va ser nomenat arquitecte en cap del pavelló d'Educació i creació a l'Exposició Nacional de Suïssa i membre honorari de l'American Institute of Architects.
Entre 1967 i 1971 es va convertir en membre del Consell Nacional de Suïssa, i després es va convertir en professor a la Staatliche Hochschule für Bildende Künste d'Hamburg i president de Disseny Ambiental, del 1967 al 1974. El 1973 es va convertir en membre associat de la Reial Acadèmia de Ciències, Literatura i Art de Flandes, en Brussel. El 1976 es va convertir en membre de l'Acadèmia d'Arts de Berlín.
Distincions
Premi honorífic, Triennale de Milà, 1936
Premi Kandinsky, 1949.
Primer premi internacional de la Biennal d'Art de São Paulo, Brasil, 1951.
