Matvei Gússev

Plantilla:Infotaula personaMatvei Gússev
Biografia
Naixement16 novembre 1826 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kírov (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 1866 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Kazan Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrofísic, astrònom Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Vílnius Modifica el valor a Wikidata

Matvei Matvéievitx Gússev (rus: Матве́й Матве́евич Гу́сев) (Kírov, 28 de novembre de 1826 - Berlín, 22 d'abril de 1866) va ser un astrònom rus que va treballar a l'Observatori Púlkovo (prop de Sant Petersburg) des de 1850 fins a 1852 i després a l'Observatori de Vilnius.

El 1860 va fundar la primera revista científica a Rússia dedicada a les matemàtiques i la física: Revista de Ciències Matemàtiques (Вестник математических наук, Vestnik matematicheskikh nauk). Va ser director de l'Observatori de Vilnius el 1865.

Va ser el primer a demostrar la no-esfericitat de la Lluna, concloent en 1860 que està allargada en la direcció de la Terra.[1] És considerat un dels pioners en l'ús de la fotografia en astronomia, havent pres les imatges de la Lluna i el Sol, incloses les taques solars, mentre es troba a l'observatori de Vilnius.

Va morir el 1866 a Berlín (Alemanya).

Eponímia

Un gran cràter a Mart es diu el cràter Gusev den honor seu, i és famós com el lloc d'aterrarge del Mars Exploration Rover Spirit.[2]

Referències

  1. ↑ Great Soviet Encyclopedia article on Gusev Arxivat 2012-05-30 at Archive.is
  2. ↑ "Gussev". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)