Crist conduint els patriarques bíblics al Paradís, de Bartolomé Bermejo (s.XV). En primer terme Matusalem, amb imatge d'un home vell.
En el Gènesi capítol cinquè, Matusalem (hebreu: מְתוּשֶׁלַח בן-חֲנוֹךְ, Mətûšālah ben Hănōk; àrab: مَتُوشَلَح o مَتُوشالَح بن إدريس, Matūxālaẖ o Matūxalaẖ ibn Idrīs) és el fill del profeta Henoc i la persona més longeva de tota la iconografia mundial.
Va ser pare de Lèmec als cent vuitanta-set anys. Segons una tradició apòcrifajueva, Lèmec va tenir un fill que va néixer amb els cabells i la pell blanca com la neu i els ulls tan clars que semblava que brillaven. Quan Matusalem va veure el nounat, va viatjar fins a la fi del món per parlar amb el seu pare Henoc, qui li va posar al nadó el nom de Noè (que significa descans o consol) i va predir que durant la seva vida es produiria un cataclisme d'àmbit mundial, el diluvi universal.
Durant els set-cents vuitanta-dos anys més que va viure va engendrar altres fills i filles amb la seva esposa Edna (font apòcrifa) fins que va morir a l'edat de nou-cents seixanta-nou anys.
Signe de vellesa
De tot el llinatge de descendència registrat a la Bíblia des d'Adam fins a Jesús, Matusalem és qui tingué una vida més llarga; és per això que en la cultura popular és sovint utilitzat com a exemple de vellesa.
Els intèrprets bíblics asseguren que es pot entendre al text que va morir un any després de l'arribada del Diluvi universal.[1] Els defensors del creacionisme, que propugnen una lectura literal de la Bíblia, fins i tot han intentat explicar científicament aquesta edat avançada: abans del diluvi uns núvols de vapor (dels quals sortiria l'aigua) envoltaven la Terra i protegien els seus habitants de la llum ultraviolada i dels efectes de l'envelliment, encara que no han tingut en compte els altres factors de deteriorament que existeixen a part del sol.[Referència?]
