El 1344, en premi als seus serveis, el rei li concedí el càrrec de vicealmirall de València amb caràcter vitalici, bé que en fou desposseït el 1347, potser per pressió de la Unió de València, de la qual era enemic. En 1348, Pere el Cerimoniós després de confiscar el patrimoni de Joan Roderic Roís de Corella, condemnat a mort per la seua significació antimonàrquica durant la Guerra de la Unió vengué a Mateu Mercer, el castell de Locayba, el lloc de Pedreguer i les alqueries de Ràfol, de Montroy, Canyelles, Benaxar i Aguilar pel preu de 160.000 sous.[4]
El 1347 acomplí, amb Jaume Escrivà, una ambaixada prop del rei de Castella. El 1349, amb dos altres missatgers, acudí a Palerm per negociar el matrimoni de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília i per portar la núvia a territori català, i des del 1350 fou majordom de la reina i membre del consell del rei.
Portà a terme una ambaixada al Marroc, el 1358, i el 1359 Pere el Cerimoniós confisca la baronia d'Olocau a Guillén Sánchez de Maraynón i Castellví i la dona a l'almirall Mateu Mercer.
En maig de 1360, durant la guerra dels Dos Peres acudí amb quatre galeres, dues catalanes i dues mallorquines, doncs el Regne de València no va proveir altres dues,[8] per voluntat de Pere el Cerimoniós, en ajut d'Abu Hammu II l'emir de Tremissèn contra els marínides, ajudats pel rei de Castella. Davant d'Annaba, fou derrotat per cinc galeres castellanes i portat a Castella, on Pere el Cruel el feu executar.[3]
La vila d'Olocau fou heretada per sa filla Joana de Mercer i Sentllir.