Mateo Santos Cantero

Plantilla:Infotaula personaMateo Santos Cantero
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1891 Modifica el valor a Wikidata
Villanueva de los Infantes (província de Ciudad Real) Modifica el valor a Wikidata
Mort1964 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Activitat
Ocupacióperiodista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
OrganitzacióPopular Film, Cinefarsa
Premis
Primer premi concurs Paramount (1927) per la crítica d'Ales (Wings), film de WA Wellman.
IMDB: nm0764206 TMDB.org: 1478230 Modifica el valor a Wikidata

Mateo Santos Cantero (Villanueva de los Infantes, 1891 - Mèxic, 1964) fou un periodista i, des de 1926 fins al 1934, director literari de la revista de cine catalana Popular Film. Posteriorment creà una altra revista cinematogràfica, Cinefarsa. Edità diverses novel·les i llibres, va col·laborar en diferents revistes i publicacions i dirigí quatre films documentals. Fou militant de la CNT-FAI i al seu segon film recollí les imatges de Barcelona després de la sublevació militar de 1936.[1]

Al voltant del periodista

Va agrupar, com a Director Literari de la revista Popular Film, la Generació de Popular Film, un conjunt de joves que escrivien amb l'intent de millorar el cinema i inculcar al públic la necessitat de veure un gran cinema.[2] Alguns dels seus articles els signà amb el pseudònim Gazel, renom que tornarà a utilitzar el 1945 a España Libre (París) on escriurà sobre literatura i cultura.[3]
Poc abans d'acabar la Guerra Civil Espanyola se n'anà a França, on va passar pels camps de presoners d'Argelers i el Barcarès fins a l'agost de 1939. El 1940 demanà permís de residència i s'establí a Bordeus. El 1944 dirigí a Tolosa "el periódico confederal de artes y letras" amb el seu nebot, el grafista i cineasta Angel Lescarboura Santos. El 1948 s'establí a Mèxic, on practicà la crítica cinematogràfica i taurina.[1][4][5]

Publicacions Periodístiques[3][4][5]

Algunes de les publicacions periodístiques de Mateo Santos es van fer als següents mitjans:

Mateo Santos (segon assegut per l'esquerra), amb la productora (E.L.A) del film mut Lo más sublime (1927)

Curtmetratges documentals[3]

Poesia i narrativa[3][4][5]

  • Los amores trágicos de Rosita Rodrigo (1917)
  • La Venus de nieve (1925)
  • Los héroes del siglo XX (1926)
  • Camino de la ermita y Ruta desconocida (1928) (Obres dramàtiques)
  • Carne de Caín, Barcelona (1936) (novel·la)
  • El Cine bajo la svastica. La influencia fascista en el cinema Internacional. Barcelona (1937)
  • Aguafuertes de la guerra civil (dibuixos de Ramon Isern) (1936)
  • En torno a Cervantes. Elogio de la mujer manchega por Antonio Machado (1947)
  • Images de l'Espagne franquiste (1947)
  • Conquistadores de arena. (1948)
  • Diccionario de sinonimos de la lengua castellana. Mèxic (1948)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Crusells Valeta, Magí. «Directors de Cine a Catalunya de la A a la Z» (en català, castellà, anglès). Centre d'Investigacions Film-Història, Departament d'Història Contemporània (UB).. [Consulta: 4 octubre 2013].
  2. ↑ Bragulat i Majoral, Anna Maria «Mateo Santos i la generació de Popular Film». Cinematògraf [Barcelona], 2a època, Num.1: La historiografia cinematogràfica a Catalunya, 1992, pàg. 121-141.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Romaguera i Ramió, Joaquim «Directors de cinema dels Països Catalans a l'exili d'America el 1939». IX Conferencia anual de la SCC Girona 1999 [Girona], 1999.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Rios Carratalá, Juan Antonio Hojas volanderas. Periodistas y escritores en tiempos de República [Sevilla], 2011.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Martínez Muñoz, Pau «La Cinematografía anarquista en Barcelona durante la guerra civil (1936-1939)». Tesis Doctoral Universitat Pompeu Fabra [Barcelona], 2008.

Enllaços externs

  • La seva fitxa a IMDb (anglès)