Boletus satanas Boletus crataegi Suillellus satanas Suillellus satanas var. americanus Suillus satanas
El mataparent de Satanàs[1][2] o matagent[3] (Boletus satanas, del llatíboletus: bolet; satanas: dimoni), és un mataparent d'esponja roja de barret gris cendra, brunenc en madurar, marge gens o molt poc rosa i que no blaveja, o només ho fa molt lleugerament, al tacte o frec.[4]
Morfologia
Mataparent de Satanàs (Rubroboletus satanas)
Bolet de gran a molt gran, de barret de fins a 30 cm de diàmetre, massís, carnós; barret hemisfèric a globós, marge sempre involut; de color de gris pàl·lid a gris platejat, gairebé blanc, de gris ocraci a ocraci en envellir, pot tenir algun tint olivaci o rosaci, especialment al marge i només de jove, amb l'edat amb taques bru groguenques; molt finament vellutat de jove, llis en madurar; la superfície no blaveja al frec.
Tubs separables de la carn, inicialment groc llimona, blavegen al frec i al tall; porus de vermell a vermell ataronjat, més pàl·lids cap al marge; blavegen a la pressió.
Detall de la part superior de la cama del mataparent de Satanàs (Rubroboletus satanas)
Cama de fins a 15 cm de longitud; grossa, de bulbosa a gairebé cilíndrica; de cremosa a groc llimona a la part superior, més vermellosa cap al peu, gairebé completament vermella en envellir; amb un reticle ben desenvolupat a la part superior, vermell, de malles irregulars i allargassades; blaveja al frec.
Carn groga en el jove, més blanquinosa en madurar, pot tenir una línia roja sota la cutícula; blaveja principalment a la part superior; olor poc destacable en el jove, desagradable en madurar; gust lleugerament àcid.[5][6][7][4]
Hàbitat
Rar; des de l'estiu fins a principis de tardor; sempre en sòls calcaris; termòfil; de la muntanya mitjana; en boscos de planifolis; vora roures, alzines, faigs.[2][5][6][7]
Comentaris
Carn + I: Negatiu, sense reacció amiloide en la carn de la cama.
Confusions
Són similars el mataparent de Le Gal (Rubroboletus legaliae) i el mataparent vermell i groc (Rubroboletus rhodoxanthus), però se'n diferencien pel to rosa dels barrets i l'absència de l'olor desagradable del mataparent de Satanàs.
El mataparent de llop (Rubroboletus lupinus) té el barret rosa i la cama groga. El mataparent belltintat (Rubroboletus pulchrotinctus), que viu en ambients similars, té el marge del barret amb tons rosa, els porus joves grocs i groc ataronjat en madurar i tons groguencs a la cama.[5][6][7]
Comestibilitat
No és comestible, la seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum.[2]
Referències
↑Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7.
↑ 2,02,12,2Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
↑Bolets de Catalunya II (col·lecció) (en català i castellà). Barcelona: Societat Catalana de Micologia, 1983.
↑ 4,04,1Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
.svg){kind=icon}
.jpg)