La seva forma poc corrent fa pensar que sigui arquitectura d'autor.[1]
Història
La Finca del Mas d'en Garrot conté la font del Garrot, que va ser un lloc d'esbarjo pels tarragonins.[1]
Consta de dues dependències, la dels masovers i la dels senyors. Sembla que l'aire modernista del Mas li va donar el sr. Joan Guinovart.[1]
El Mas d'en Garrot era un mas propietat d'Asunción Domingo, era una pubilla de Constantí que es casà el 1887 amb el comerciant i propietari Adolfo Gil. Aquest matrimoni no tingué descendència i quan el marit morí el 1912, Asunción decidí vendre's tot el patrimoni i ingressar a la congregació de Maria Reparadora. Cap els anys vint, la finca ja era propietat de Joan Guinovart Canals i de la seva senyora.[1]
El tarragoní Joan Guinovart era un ric comerciant de vins que va facilitar sempre l'entrada a la finca i a la Font del Garrot a tothom.[1]
La propietat es va vendre, i se la va quedà una empresa que volia explotar-ne una pedrera, cosa que sembla que no ha estat possible, ja que se li va denegar el permís.[1]
