María de Montserrat va néixer a Camagüey (Cuba), però els seus pares es van instal·lar a l'Uruguai dos anys més tard. Als 17 anys va publicar Arriates en flor, un llibre de poemes on pot descobrir-se certa influència de Juana de Ibarbourou,[1] però on més va brillar va ser al relat molt breu. Entre aquesta producció destaca el conte Retrato a lápiz, que el crític Ruben Cotelo va seleccionar per a la seva antologiaNarradores uruguayos.[2] Allà, Cotelo diu: «ha intentat recollir un Montevideo que se'n va i uns montevideans que desapareixen» en referència a la sensibilitat de l'autora per desembolicar «l'espès embolic de relacions que lliga el grup familiar dins de les classes mitjanes acomodades, algunes en decadència».
