Maruja Fernández (Cuba, 1925 - Piera, 12 de maig de 2001) va ser una locutora de ràdio espanyola.[1]
Biografia
Nascuda a Cuba de pares immigrants espanyols, en arribar a Espanya, després d'algunes incursions al món de l'espectacle, en el qual va arribar a treballar en la companyia d'Antonio Machín, amb obres com Canto a los trópicos, va passar al món de la ràdio. Va ingressar a Radio Nacional de España en 1955.[1]
Durant els següents 35 anys la seva veu es va poder escoltar en la pròpia Ràdio Nacional d'Espanya i després a Radio Peninsular, on s'uneix a Jorge Arandes i Federico Gallo en el recordat programa Fantasia.[2]
En 1962 es va ficar en el paper d'Elena Francis, que diàriament aconsellava a les dones espanyoles sobre els seus problemes i dubtes, des d'una perspectiva conservadora i masclista, relegant a les dones a un paper d'abnegada servidora del seu marit en un espai que compartia amb Pilar Morales, lectora de les preguntes de les oïdores.[1] El mític consultori, autèntic fenomen sociològic en l'Espanya franquista, la va convertir en una figura històrica de la ràdio.[1]
Molts anys més tard es descobriria que Elena Francis no era sinó un personatge que es limitava a llegir els guions escrits pel periodista Juan Soto Viñolo.[1]
També va participar en alguns programes de Televisió espanyola a principis dels anys 60, dedicats també al món de la dona: Estilo (1962) de Javier de Segarra i Revista para la mujer (1963) de Pilar Miró.
Va rebre l'Antena de Oro de 1966 i el Premi Ondas a la Millor Locutora en 1966. Es va jubilar en 1990.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 LUIS FERNANDO ROMO. «Maruja Fernández, la inmigrante cubana que ocultó su identidad en favor de Elena Francis» (en castellà). El Mundo. Unidad Editorial Información General, S.L.U., 04-02-2021. [Consulta: 19 novembre 2023].
- ↑ «Fernández, Maruja Cuba, 1925 – Barcelona, 2001». dones a les ones. [Consulta: 19 novembre 2023].
