Martín del Barco Centenera (Logrosán, Cáceres, 1535 - ¿1605?), va ser un clergue espanyol que participà activament en la conquesta i colonització de la Río de la Plata.
Era fills de llauradors rics, i ell estudià a Salamanca on es llicencià en teologia. A Madrid aconseguí el nomenament d'Ardiaca de la Catedral d'Asunción al Paraguay i es va embarcar cap Amèrica com capellà en l'armada del Adelantado del Río de la Plata Juan Ortiz de Zárate. Arribà a la conca del Río de Plata a finals de 1573.
Portada de la primera edició del poema La Argentina de Martín del Barco Centenera, 1602.
Pel seu comportament a Cochabamba va ser acusat i condemnat amb la privació del seu ofici inquisitorial pel visitador Dr. Juan Ruiz de Prado el 14 d'agost de 1590. Els càrrecs incloïen viure amistançat amb una dona casada. Se li van imposar 250 pesos de multa. Tornà a la península Ibèrica i s'establí a Lisboa (Portugal) com capellà del virrei don Cristóbal de Moura, marquès de Ciudad Rodrigo. Allí publicà el seu poema La Argentina (1602) i vamorir poc després. Els crítics consideren que el mèrit literari d'aquest poema és escàs però té un gran valor històric. Fa al·lusió a les pirateries de Francis Drake i de Thomas Cavendish.
Obra
La Argentina y Conquista del Río de la Plata: con otros acaecimientos de los reynos del Peru, Tucuman, y estado del Brasil, Lisboa: Pedro Crasbeeck, 1602.
Bibliografia
“La epopeya de la raza extremeña en India”, Vicente Navarro del Castillo, ISBN 84-400-5359-2
