Marta Rojas, filla d'un sastre, va néixer a Santiago de Cuba, el 17 de maig de 1928 (altres fonts afirmen el 1931).[2] Va estudiar a l'Escola Normal. Va considerar convertir-se en metgessa abans de canviar d'opinió un cop va arribar a l'Havana. Es va graduar a l'Escola Professional de Periodisme Manuel Márquez Sterling.[3][4]
Periodisme
L'any 1953, Rojas va assistir al judici dels atacants revolucionaris contra la caserna de Moncada. Va escriure un reportatge a la Revista Bohemia que va ser censurat pel govern de l'època,[5] però publicat durant el triomf de la revolució cubana el 1959 a la secció En Cuba de la mateixa revista.[6]
Rojas va treballar a la revista Revista Bohemia, i després de la revolució, també a Verde Olivo i Trabajo. Va treballar al diari Granma des de la seva fundació, cobrint nombrosos esdeveniments nacionals i internacionals, incloent nombrosos viatges a l'estranger de Fidel Castro.[7] També va exercir com a corresponsal de guerra al Vietnam.[8] Marta Rojas és en aquest context l'última periodista estrangera que va entrevistar Ho Chi Minh.[8]
Escriptora
Rojas va escriure diverses novel·les que tracten sobre la fundació de la nació cubana i la lluita dels mestissos des del segle XVIII.[9] Pel que fa a la ficció històrica,[4] va publicar diversos llibres, com Moncada, La Generación del Centenario, El juicio del Moncada, Tania la Guerrillera (coautora) i El que debe vivir (testimonis sobre Abel Santamaría).[10][11] El 1992, un extracte traduït per Jean Stubbs i Pedro Perez Sarduy de la novel·la aleshores inèdita de Rojas, El columpio de Rey Spencer, es va incloure a l'antologia Daughters of Africa, editada per Margaret Busby.[12]
L'any 2011, Marta Rojas va ser nomenada membre del jurat del Premi Cervantes.[13]
Va morir d'un atac de cor el 3 d'octubre de 2021.[8]
Premis i honors
Rojas ha rebut nombrosos premis, com ara el Premi Casa de las Américas (1978),[2] el Premi Nacional de Periodisme José Martí (1997), en reconeixement a la seva obra de tota la vida,[14] i el Premi Alejo Carpentier (2005).[15][16]
↑«Marta Rojas» (en castellà). Traficantes de Sueños. [Consulta: 29 març 2024].
Bibliografia
Bermúdez, María Elena; Rojas, marta «Desde el periodismo a la novela antiesclavista: conversando con Marta Rojas». Confluencia, 21, 2, 2006, pàg. 0888-6091.
Busby, Margaret. Daughters of Africa (en anglès). Londres: Jonathan Cape, 1992. ISBN 978-0224035927.
Fister, Barbara. Third World Women's Literatures: A Dictionary and Guide to Materials in English (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1995. ISBN 978-0-313-28988-0.
