Marta Aberturas Rubio (Gijón, 5 de juliol de 1974) és una exgimnasta rítmica espanyola, campiona del món en modalitat de conjunts (Atenes 1991), a més d'assolir altres nombroses medalles amb la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya.
Biografia esportiva
Inicis
Marta Aberturas va néixer a Gijón el 1974, però es va traslladar a Saragossa el 1981. Es va iniciar en la gimnàstica rítmica al Club Escola de Gimnàstica Rítmica de Saragossa.[1][2] L'agost de 1988 és convocada per Emilia Boneva per entrar a la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya absoluta en la modalitat de conjunts, de la qual passaria a formar part fins a 1991.
Etapa en la selecció nacional
1988 - 1989: Arribada a l'equip i Mundial de Sarajevo
Durant el temps en què va ser component del conjunt, entrenaria unes 8 hores diàries al Gimnàs Moscardón de Madrid a les ordres de la pròpia Emilia Boneva i d'Ana Roncero, que des de 1982 eren seleccionadora nacional i entrenadora de conjunts respectivament, i conviuria amb totes les integrants de l'equip en una casa a La Moraleja. Va ser gimnasta suplent de l'equip en la major part de les competicions d'aquesta època, encara que seria titular en algunes exhibicions a ciutats espanyoles durant les pretemporades i en torneigs internacionals com el de Karlsruhe. Junt amb la resta del conjunt espanyol va assolir diferents assoliments, com l'or en els Mundials d'Atenes, a més de dues medalles de plata i tres de bronze en diferents Mundials, entre altres consecucions.[3]
Al començament de 1989 assoleix 3 plates en el torneig DTB-Pokal Karlsruhe. Poc després, com a gimnasta suplent, assoleix 3 medalles de bronze en el Campionat del Món de Sarajevo, pujant al podi tant en el concurs general com en les finals de 12 maces, i de 3 cèrcols i 3 cintes. Les assolirà junt amb Beatriz Barral, Lorea Elso, Bito Fuster, Arancha Marty, Mari Carmen Moreno i Vanesa Muñiz, sent suplent a més Nuria Arias.[4] Al desembre de 1989, novament com a suplent, assoleix el bronze a la general de la Wacoal Cup (Japó).
1990: Europeu de Göteborg
L'abril del 1990, participa com a titular en una exhibició del conjunt amb motiu de la inauguració del Pavellón Príncipe Felipe de Saragossa. Novament com a suplent de l'equip, és convocada al Campionat d'Europa de Göteborg, en què assoleix la medalla de bronze tant en el concurs general com en 3 pilotes i 3 cordes, i la de plata en 12 maces.[5] A la Final de la Copa del Món, disputada aquest any a Brussel·les, assoleix 3 medalles de bronze, una per cada final. Serien assolides junt amb de Beatriz Barral, Lorea Elso, Bito Fuster, Montserrat Martín, Arancha Marty i Vanesa Muñiz, sent suplents a més Cristina Chapuli i Gemma Royo. Débora Alonso també formava part de l'equip, però no va ser convocada a les competicions fins a 1991.[6]
1991: Títol mundial a Atenes
El 1991, els dos exercicis del conjunt van ser el de 6 cintes i el de 3 pilotes i 3 cordes. El primer tenia com a música «Tango Jalousie», composta per Jacob Gade, mentre que el de pilotes i cordes, usava el tema «Campanas», de Víctor Bombi.[7] El coreògraf de l'exercici de 6 cintes va ser Javier Castillo «Poty», llavors ballarí del Ballet Nacional, tot i que els coreògrafs habituals de l'equip eren els búlgars Georgi Neykov i Jorge Christoff.
Tot l'any 1991 va ser gimnasta suplent del conjunt. El 12 d'octubre d'aquest any, el conjunt espanyol va assolir la medalla d'or en el concurs general del Campionat del Món de Gimnàstica Rítmica d'Atenes. Aquest triomf va ser qualificat pels mitjans com històric, ja que va ser la primera vegada que Espanya es va proclamar campiona del món de gimnàstica rítmica. A la primera jornada del concurs general havien assolit una puntuació de 19,500 en l'exercici de 3 pilotes i 3 cordes, mentre que en la següent, amb el muntatge de 6 cintes, van obtenir una nota de 19,350 (9,90 en composició i 9,45 en execució). Amb una qualificació total de 38,850, l'equip espanyol va assolir finalment superar en el concurs general a l'URSS per 50 mil·lèsimes, mentre que Corea del Nord va ser bronze. L'endemà, serien també medalla de plata en les dues finals per aparells, la de 6 cintes, i la de 3 pilotes i 3 cordes, encara que com en la resta de la competició, Marta seria gimnasta suplent en els dos exercicis. Aquestes medalles van ser assolides per Marta junt amb de Débora Alonso, Lorea Elso, Bito Fuster, Isabel Gómez, Montserrat Martín i Gemma Royo, a més de Cristina Chapuli com l'altra suplent.[8][9][10] Després d'aquesta consecució, a la fi de 1991 realitzarien una gira per Suïssa.[11][12][13][14]
Retirada de la gimnàstica
Es va retirar el 1991, després del Campionat del Món d'Atenes. El 1992 se li va atorgar la Medalla al Mèrit Esportiu de la Diputació General d'Aragó junt a la seva excompanya de l'equip Gemma Royo.[15]
Equipaments
Mallots i roba d'entrenament
| Període
|
Proveïdor
|
| 1988 - 1991 |
 Arena
|
|
Música dels exercicis
Palmarès esportiu
Selecció espanyola
* Com suplent de l'equip en els dos exercicis
Premis, reconeixements i distincions
Filmografia
| Programes de televisió
|
| 1990
|
Camarada Boneva
|
La 2 de TVE
|
Aparició al reportatge
|
Referències
- ↑ «La gimnasia celebra sus bodas de plata» (en castellà). El Periodico de Aragón, 30-01-2006.
- ↑ «HISTORIA DE LA FEDERACIÓN ARAGONESA DE GIMNASIA» (en castellà). Aragón Gym.[Enllaç no actiu]
- ↑ Fernández del Valle, Aurora. Gimnasia rítmica deportiva: aspectos y evolución (en castella). ESM, 1995. ISBN 978-84-85977-60-4.
- ↑ «España consigue el bronce en conjuntos en Sarajevo» (en castellà). ABC de Sevilla, 1r octubre 1989.
- ↑ «España está marcando el ritmo» (en castellà). Mundo Deportivo, 08-11-1990.
- ↑ «El año deportivo» (en castellà). ABC de Sevilla, 26-12-1990.
- ↑ 7,0 7,1 «Música usada en los ejercicios de conjuntos de gimnasia rítmica» (en anglès). rgforum.no. Arxivat de l'original el 2019-11-09. [Consulta: 10 febrer 2019].
- ↑ «Histórico oro en conjuntos» (en castellà). El Mundo Deportivo, 13-10-1991.
- ↑ «El conjunto español hace historia al ganar el Mundial de gimnasia rítmica de Atenas» (en castellà). ABC, 13-10-1991.
- ↑ «España, campeona del mundo de gimnasia rítmica por conjuntos» (en castellà). ABC, 13-10-1991.
- ↑ «España cerró su actuación con otras dos medallas de plata» (en castellà). La Vanguàrdia, 14-10-1991.
- ↑ «Dos platas más para el conjunto» (en castellà). Mundo Deportivo, 14-10-1991.
- ↑ «El oro que no podrá ser (Parte 1/2)» (en castellà). mundodeportivo.com, 16-10-1991.
- ↑ «El oro que no podrá ser (Parte 2/2)» (en castellà). Mundo Deportivo, 16-10-1991.
- ↑ 15,0 15,1 «DECRETO 56/1992, de 7 de abril, de la Diputación General de Aragón, por el que se otorga la Medalla al mérito deportivo a Doña Marta Aberturas Rubio» (en castellà). aragov.es, 07-04-1992. Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 10 febrer 2019].
Enllaços externs
