Fill del valencià Francisco Belda Calabuig, comerciant de draps i empleat de correus originari de Bocairent, i de Rosa Mencía del Barrio López, natural de Cabra. Va aprendre les primeres lletres al seu poble natal i als 15 anys va marxar a Madrid.
Malgrat posseir només una educació bàsica anirà prosperant al món polític, sobre la base de la seva capacitat de crear una xarxa d'interessos al sud de Còrdova, on va ser diputat pel districte de Cabra en diverses legislatures des de 1846.
Càrrecs públics
Va ser partidari de Luis José Sartorius y Tapia, comte de san Luis, qui el va ajudar a obtenir el grau de coronel de marina. Va ser Ministre de Marina als governs del partit moderat presidits per Narváez i per González Bravo, entre els anys 1867 i 1868. Va rebre el marquesat de Cabra l'any 1875. Va ser també president del Congrés, de manera interina entre febrer i març de 1865, i de manera efectiva entre març i desembre de 1867.[1] També fou apoderat general d'Isabel II
Va ser amic de l'escriptor egabrenc Juan Valera y Alcalá Galiano i un benefactor del Reial Col·legi de la Puríssima Concepción de Cabra, avui IES Aguilar y Eslava, del que n'era antic alumne.[4] Fou guardonat amb la gran creu de l'orde de Carles III.
↑“Instituto-Fundación Aguilar y Eslava” Salvador Guzmán Moral, Participación Educativa nº 7, marzo de 2008, revista del Consejo Escolar del Estado,pág. 91-97.
Bibliografia
Martín Belda, un político al servicio de Isabel II. Garrido Ortega, José M. (2004) ISBN 8478017127
.jpg)
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
