Marquesat de Tamarit

Infotaula de títol nobiliariMarquesat de Tamarit
Tipusmarquesat jurisdiccional Modifica el valor a Wikidata
Primer titularFrancesc de Montserrat i Vives
ReiCarles II
Data13 d'abril de 1681
Actual titularJuan José Suelves Figueroa
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El Marquesat de Tamarit[1][2] és un títol nobiliari espanyol atorgat el 13 d'abril de 1681 pel rei Carles II a favor de Francesc de Montserrat i Vives, carlà de Montbrió del Camp (Tarragona), senyor de Tamarit, en atenció als seus serveis en el setge de Tarragona.

L'actual titular, des de 2005[3] és Juan José Suelves Figueroa, XII marquès de Tamarit.

Armes

«En camp d'atzur, una muntanya al natural, sumat d'una serra de fuster d'or, acompanyat tot, de vuit castells d'or, tres al capdamunt, tres al baix i un a cada flanc. Lema: "Primum Mori Quam Foedari".»[1]

Marquesos de Tamarit

Titular Període
Creació en 1681 por el rey Carles II
I Francesc de Montserrat i Vives 1681-1688
II Gertrudis de Montserrat 1688-1718
III Josep de Montserrat i de Moles 1718-1743(?)
IV Baltasara de Montserrat i Ustáriz ?-1794
V Joan (Josep) de Suelves i Montserrat 1794-1844
(...)
Rehabilitat en 1903 per Alfons XIII
IX Josep de Suelves i Montagut 1903-1926
X Juan Nepomuceno de Suelves y Goyeneche 1927-?
XI Juan Suelves y Ponsich 1951-2004
XII Juan José de Suelves y de Figueroa 2005-actual titular

Història dels marquesos de Tamarit

  • Francesc de Montserrat i Vives, I marquès de Tamarit, Carlà de Montbrió (Tarragona), senyor de Tamarit.
El succeí la seva filla:
  • Gertrudis de Montserrat, II marquesa de Tamarit.
La succeí el seu fill:
  • Josep de Montserrat, III marquès de Tamarit.
El succeí la seva filla:
  • Baltasara de Montserrat i Ustáriz (1740-1794), IV marquesa de Tamarit.
La succeí el seu fill:
  • Joan (Josep) de Suelves i Montserrat (1761-1844), V marquès de Tamarit.
El succeí, en 1846, el seu fill:

(...) Per Ordre del 19 de maig de 1864,[4] es declara vacant el títol per no haver-se satisfet el corresponent impost per a la successió manada en Real ordre de 16 d'agost de 1863. Es va anunciar, per segona vegada, la situació vacant del títol en Anunci de 8 de novembre de 1887.[5] La següent notícia que es té, és la Rehabilitació del títol en 1903, segons el següent:

Rehabilitat en 1903 a favor de:[6]

  1. Casat a París, en 1885, amb María de Goyeneche y de La Puente (n.1862).
D'aquest matrimoni van néixer, almenys, dos fills:
  1. Juan Nepomuceno (que segueix), i
  2. José Suelves y Goyeneche (n.1893, casat amb Zenaida Piñeyro y de Queralt, marquesa de Bonanaro).
El succeí, en 1927, el seu fill:[7]
  1. Casat amb María de las Mercedes Ponsich y Sarriera.
D'aquest matrimoni van néixer, almenys, dos fills:
  1. Juan (que segueix), i
  2. María Josefa de Suelves y Ponsich (casada amb Gonzalo Maria de Ulloa y Ramírez de Haro, marquès de Castro Serna.)
El succeí, per Convalidació en 1951, el seu fill primogènit:[8]
  1. Casat amb Victoria Eugenia de Figueroa y Borbón, fill del II comte de Romanones.
De la seva unió naixeren:
  1. Juan José de Suelves y de Figueroa (n.1956), XII marquès de Tamarit. Casat amb María Osorio y Bertran de Lis, comtessa de Villaumbrosa.
  2. María (n.1957). Casada amb Francisco Franco y Martínez-Bordiú, XI marquès de Villaverde.
  3. Vitoria (n.1959). Casada amb Antonio Sainz y Cenamor.
  4. Cristina (n.1961). Casada amb Honorio Maura y Andreu.
  5. Luis (n.1963).
  6. Blanca (n.1968). Casada amb Juan Miguel Osorio y Bertrán de Lis, XXI duc d'Alburquerque.
Al Vescomtat de Montserrat el succeí el seu net, fill del seu primogènit.
El succeí en 2005 el seu fill primogènit:[3]
  • Juan José de Suelves y de Figueroa (n.1956), XII marquès de Tamarit.
  1. Casat amb María Osorio y Bertran de Lis, comtessa de Villaumbrosa.
Del seu matrimoni nasqueren tres fills:
  1. Juan José Suelves Osorio, III vescomte de Montserrat.
  2. Inés Suelves Osorio.
  3. Lucía Suelves Osorio.
Actual titular.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014), Instituto de Español de Estudios Nobiliarios, Editorial Hidalguía.
  2. ↑ «Guía de Títulos» de la Diputación Permanente y Consejo de la Grandeza de España.
  3. ↑ 3,0 3,1 Reial Carta de Successió de data 20 d'octubre de 2005. Manament d'expedició, publicat en el «BOE» núm. 171, de 19 de juliol de 2005, pàgina 25722.
  4. ↑ Ordre del 19 de maig de 1864, publicada a la Gaceta de Madrid núm. 142, de 21 de maig de 1864, pàgina 3.
  5. ↑ Anunci de 8 de novembre de 1887, publicat a la Gaceta de Madrid núm. 314, de 10/11/1887, pàgina 401.
  6. ↑ Reial Decret de Rehabilitació publicat en la Gaceta de Madrid núm. 35, de 04/02/1903, pàgina 474.
  7. ↑ Manament d'expedició de Carta Successió publicada a la Gaceta de Madrid núm. 85, de 26/03/1927, pàgina 1771.
  8. ↑ Convalidació mitjançant Decret de 22 de desembre de 1950, publicat al Boletín Oficial del Estado núm. 2, de 2 de gener de 1951, pàgina 14.