Marquesat de Bacares

Tipus	marquesat jurisdiccional
Estat	Espanya

El marquesat de Bacares és un títol nobiliari creat en 1625 pel Rei Felip IV com a títol d'espera per als primogènits de la casa dels comtes de la Pobla del Maestre, al capdavant de Diego de Cárdenas i Herrera, primogènit en aquell temps de l'IX comte, a qui va succeir a la casa principal dotze anys després.

La seva denominació al·ludeix a la vila i municipi de Bacares a la província d'Almeria. Aquesta vila, juntament amb les veïnes de Gérgal i Velefique i el lloc de Febeire, integraven el senyoriu i estat de Bacares, que va ser atorgat pels Reis Catòlics en el repartiment del regne de Granada a Alonso de Cárdenas, últim maestre de l'Ordre de Santiago, fundador i I senyor de la vila i castell que en la seva memòria es va dir Pobla del Maestre. La seva filla Juana de Cárdenas, II senyora de Bacares i de la Pobla del Maestre, va fundar quatre majorats amb facultat dels mateixos Reis per escriptura que va atorgar en 1514 juntament amb Pedro Portocarrero, el seu marit, VIII senyor de Moguer i VI de Villanueva del Fresno, en favor de sengles fills del matrimoni. Un d'ells va ser per a Alonso de Cárdenas, el seu secundogènit, que ja era des de 1506 l'I comte de la Pobla, i per integrar-ho van assenyalar els estats de Bacares i la Pobla del Maestre, amb molts altres béns.

Des de la seva creació en 1625 i fins a la Desvinculació de 1820, el marquesat de Bacares va tenir el caràcter i règim de títol d'espera per als primogènits de la casa dels comtes de la Pobla del Maestre. Durant l'Antic Règim, a aquesta classe de títols se'ls reconeixia un cert automatisme successori ad honorem, de manera que els primogènits dels comtes de la Pobla rebien el dictat de marquesos de Bacares sense haver titulat efectivament per aquest marquesat. I era en succeir a la casa principal quan pagaven les mitjanes anyals i obtenien els Reals Despatxos de successió en ambdues mercès. Això donava lloc a una certa ambigüitat en l'ús del títol: en un mateix moment, el dictat de marquès de Bacares es podia aplicar al primogènit (amb freqüència de poca edat) o al seu pare el comte, que era el titular de l'últim Real Despatx i el senyor de la vila i estat de Bacares, vinculat al majorat de la Pobla.

En aquesta llista s'inclou a quatre marqueses (la III, la VI, la VII i la VIII) que no van arribar a succeir a la casa principal, encara que van ser primogènites, ni van titular pel marquesat. Pels tretze primers titulars, s'indiquen com a «període» els anys en què cadascun va ser immediat successor de l'anterior comte de la Pobla. Aquesta cronologia es complementa amb el període de possessió de la casa principal, indicat entre parèntesis al costat del nom de cadascun.

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• Julio d'Atienza i Navaixes, Baró de Cobos de Belchite, i Adolfo Barredo de Valenzuela. Títols nobliliarios d'Almeria (Madrid, Hidalguía, 1982), s.v. «Bacares, Marquès de» (pàg. 12-15^{[Enllaç no actiu]}; un altre exemplar en Google Books, aquí).
• Adolfo Barredo de Valenzuela i Ampelio Alonso de Cadenes i López, Nobiliari d'Extremadura, t. II (Madrid, Hidalguia, 1996), s.v. «Cárdenas», pàg. 80-83.
• Augusto de Burgos, Blasó d'Espanya: llibre d'or de la seva noblesa: ressenya genealògica i descriptiva de la Casa Real, la grandesa d'Espanya i els títols de Castella, part primera, t. V (Madrid, Rivadeneyra, 1859), pàg. 137-150 (també visible en Mocavo.com Arxivat 2015-09-28 a Wayback Machine.).
• José Miguel de Mayoralgo i Llot, Conde dels Acevedos, La Casa de Ovando (estudi històric-genealògic). Annexos del Butlletí de la Reial Acadèmia d'Extremadura [de les Lletres i les Arts], II. (Càceres, 1991), pàg. 384-389.
• Juan Carlos de Guerra, «Il·lustracions genealògiques dels llinatges vascongados continguts en les Grandeses d'Espanya compostes per Esteban de Garibay», en Revista internacional d'estudis bascos, capítol VI (8a. lliura, vol. 6, núm. 2, 1912, pàg. 201-223), pàg. 221-223, i apèndix 5è. (14a. lliura, vol. 14, núm. 3, 1923, pàg. 408-438), pàg. 408-410.