Marj ar-Ràhit

Plantilla:Infotaula indretMarj ar-Ràhit
Tipusplana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSíria Modifica el valor a Wikidata
Map
 33° 36′ 14″ N, 36° 31′ 03″ E / 33.603867°N,36.517558°E / 33.603867; 36.517558

Marj ar-Ràhit és una plana propera a Damasc, famosa per les batalles que s'hi han lliurat, dins un territori més ampli conegut com el Marj, entre la comarca de la Ghuta al sud de Damasc, les maresmes de Utayba i Hijjana i l'estepa desèrtica a l'est, tenint al nord els contraforts de les muntanyes Kalamun i a l'oest les pendents de l'Hermon i al sud les comarques de Ladja i Safa. La zona de Marj ar-Rahit era coneguda també com a Marj al-Adhra i estava situada al nord; al sud hi havia el Marj as-Suffar.

El març del 634 el general Khàlid ibn al-Walid va sortir de l'Iraq i va derrotar els romans d'Orient a Adjnadayn; els grecs es van replegar a Damasc el març del 635; Khàlid va foragitar de la zona a l'entorn de Damasc als gassànides i es va instal·lar a Marj Rahit, al nord-est de la ciutat. Amb les tropes d'Abu Ubayda ibn al-Djarrah es va organitzar el setge, i Damasc es va rendir el setembre del 635.

El 684 fou teatre d'una gran batalla: els kaysites seguidors de Abd-Al·lah ibn az-Zubayr (proclamat califa a la Meca), anaven manats per al-Dahhak ibn Kays al-Fihri, governador de Damasc pel ja difunt Muawiya II, i es va concentrar a Mardj al-Suffar; els kalbites, partidaris de Marwan I ibn al-Hàkam (proclamat califa) els volien desallotjar; un primer xoc es va produir a l'agost del 684 a Mardj al-Suffar i els kaysites es van replegar cap a Damasc però els adversaris eren al nord-est al peu de la Thaniyyat al-Ukab i es va lliurar la gran batalla de Mardj Rahit que es diu que va durar 20 dies, i la lluita final va tenir lloc el 18 d'agost de 684. La mort al combat de'al-Dahhak va decidir la batalla a favor de Marwan; tots els caps kaysites menys un van morir i 80 notables de Damasc i dos companys del Profeta (Zumayl ibn Rabia i Rabia ibn Amir al-Djarashi). La família kalbita dels Bahdal va adquirir una gran preponderància, i els kaysites van seguir oposant-se aliats als Bahila i els Ghani.

Sayf al-Dawla, emir hamdànida d'Alep, va trencar el 946 el tractat que havia concertat amb el visir Abu l-Misk Kafur d'Egipte i es va apoderar de Damasc i l'emir egipci Abu l-Kasim Anukur ibn al-Ikhshid va enviar un exèrcit per recuperar-la. Derrotat l'hamdànida prop de Nasira el desembre del 946 es va retirar a Damasc i va acampar a Mardj Rahit i després va seguir cap a Homs (gener del 947) i els egipcis van recuperar Damasc, però la primavera Sayf al-Dawla va retornar i fou derrotat a Mardj Rahit havent de fugir cap a Alep.

El 991/992 el califa fatimita al-Aziz va deposar al governador de Damasc Munir al-Khadim i el va substituir amb el general turc Mangutegin o Magutakin; aquest va anar primer a Adhra (Mardj Rahit) abana d'entrar a Damasc.

Zengi va anar a acampar al Madj Rahim (entre Adhra i al-Kusayr) el febrer de 1135, venint d'Alep amb intenció d'ocupar Damasc. Mentre la ciutat preparava la defensa Zengi es va traslladar més al sud a al-Akaba al-Kibliyya en el camí de l'Hauran. Altra vegada va aparèixer per la zona Zengi el 22 de juny de 1141. Destacaments seus van saquejar el Hauran, la Ghuta (una comarca al sud de Damasc) i Mardj, per impedir l'abastiment de Damasc, però una sortida dels assetjats el va obligar a retirar-se cap al Mardj Rahit, on va esperar a les tropes que feien els saquejos sortint després cap al nord.

Nur-ad-Din Mahmud va instal·lar el seu campament a Adhra (Mardj Rahit) la primavera del 1149, mentre assetjava Damasc. Dos anys després el 2 de maig de 1151 hi va tornar, però va canviar diverses vegades d'emplaçament i finalment es va retirar en acostar-se els francs de Jerusalem cridats per la gent de Damasc. En el tercer setge de Damasc per Nur al-Din el campament es va establir (abril de 1154) a Mard al-Kassab al nord de Bab Tuba.

El 1280 hi va reunir tropes el sultà Qalàwun, amb les que va anar cap a Homs.

El 1298-1299 l'il-kan Ghazan va entrar a Síria, van passar per Hamat i van avançar fins a Damasc. El juny de 1299 es van reagrupar al Mardj Rahit abans d'atacar Damasc que fou assaltada i incendiada. La comarca de la Ghuta fou saquejada. Ghazan va nomenar governador a un mameluc que (juntament amb Baktimur al-Silahdar) s'havia passat al seu bàndol: Sayf al-Din Kiptxak al-Mansuri. Poc després les tropes mongoles de Kutlushah es van retirar i Kiptxak al-Mansuri es va sotmetre altre cop al sultà mameluc An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun; el govern però fou retornat a Djamal al-Din Akkush al-Afram que l'exercia fins a l'arribada dels mongols.

El 1303 els mongols van crear el Mardj Rahit per anar al Mardj al-Suffar on vn establir posicions a Shakhab per afrontar l'exèrcit mongol. Vegeu Mardj al-Suffar.

A partir del segle xiv el nom de Mardj Rahit va desaparèixer i es va imposar Mardj Adhra.

Bibliografia

  • Enciclopèdia de l'Islam, VII 539.530