PROFILPELAJAR.COM

Maritsa
Tipus	riu
Inici
Continent	Europa
País de la conca	Bulgària
Cota inicial	2.378 m
Entitat territorial administrativa	Alexandroupolis Municipality (Grècia) (en)
Localització	Rila
Final
Cota final	0 m
Entitat territorial administrativa	Grècia
Localització	mar de Tràcia
	42° 09′ 53″ N, 23° 35′ 45″ E / 42.16481°N,23.59589°E; B 40° 44′ 17″ N, 26° 01′ 50″ E / 40.7381°N,26.0306°E
Afluents	Tundža, riu Arda, Ergene (en) , Chepinska river (en) , Erythropotamos (en) , Stryama (en) , Topolnitsa (en) , Chepelare River (en) , Vacha (en) , Sazliyka (en) , Yadenitsa (en) , Srebra (Silver) River (en)
Conca hidrogràfica	Maritsa Basin (en)
Característiques
Dimensió	490 () km ;
Superfície de conca hidrogràfica	53.846 km²
Mesures
Cabal	200 m³/s

El riu **Maritsa** prop de Khàrmanli (Bulgària)

El Maritsa (búlgar: Марица Maritsa, grec: Έβρος Evros; turc: 'Meriç') és un riu de Bulgària, Grècia i Turquia. Fou el clàssic Hebros. El seu curs és de 480 km.

Neix de les muntanyes Rila, al nord-oest de les muntanyes Ròdope, al sud de Sofia, i forma una llarga vall que separa les muntanyes dels Balcans, al nord, del Ròdope al sud. Passa per Plòvdiv i arriba a territori turc, a 20 km a l'oest-sud-oest d'Edirne, i forma la frontera grecoturca durant 14 km; entra breument a la província d'Edirne, on rep el Tunca prop de la capital provincial, i gira al sud, i a 8 km més avall torna a formar la frontera amb Grècia. Rep l'afluent Ergene i desaigua poc després a la mar Egea, on forma un delta a l'est on es troba el port d'Enez.

Història

Antigament s'anomenava Hebros (del grec Έβρος; en llatí: Hebrus) i fou el principal riu de l'antiga Tràcia. El seu naixement era al mont Skomios, proper als Ròdope, al nord-oest de Tràcia, i corria en direcció sud-est fins prop d'Adrianòpolis, quan girava al sud-oest fins a la mar Egea, on desaiguava prop d'Aenos. Era navegable fins a Filipòpolis. Prop de la desembocadura es dividia en dues branques; la branca oriental formava el llac Stentoris. Els seus afluents principals eren el Suemos, l'Arda, l'Artiscos, el Tonsos i l'Agrianes. Segons les fonts antigues, alguna vegada el riu es glaçava a l'hivern.

Sota domini romà d'Orient, la regió va pertànyer temporalment a búlgars, petxenegs i cumans. A la primera meitat del segle xiv hi feia incursions el cap turcman Aydın, que va remuntar el riu amb els seus vaixells i arribà fins a Demòtica (Didimótikho o Dimetoka) en la seva incursió del 1343. Els otomans hi van arribar per terra sota Murat I. La contraofensiva sèrbia iniciada el 1364 va suposar una greu derrota (26 de setembre de 1371) a la riba esquerra del riu i l'exèrcit serbi va haver de fugir en desbandada creuant el riu; aquesta batalla fou coneguda a Turquia com a Sırp Sındığı ('la derrota sèrbia') i més comunament com la batalla del riu Maritsa (o Meriç) o de Txernomen (pel poble més proper, avui Orménio, a Grècia); els dos prínceps serbis germans, el rei Vlkašin i el dèspota Uglješa, hi van morir; Serres fou annexionat al domini grec de Tessalònica.

Edirne, a la vora del riu, fou la residència principal dels soldans otomans abans (i de vegades després) de la conquesta de Constantinoble. A l'illa del riu anomenada Kirişçiler es van celebrar algunes cerimònies destacades de l'imperi. La vall del riu ja era considerada pels romans d'Orient el graner de Constantinoble, i aquest paper va continuar sota el domini tuc. El cultiu de l'arròs s'hi va introduir el segle xv, i els productes de la zona eren transportats pel mateix riu fins a Enez i després per mar fins a la capital. Aquesta situació es va mantenir fins al 1870.

El riu fou objecte de disputa durant la delimitació de fronteres amb Bulgària i amb Grècia. En el tractat de Lausana del juliol de 1923 els grecs van acceptar retirar-se al darrere del riu, que en part va formar la frontera. El 2005 va causar greus inundacions.