Marion Stokes

Plantilla:Infotaula personaMarion Stokes
Biografia
Naixement25 novembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 desembre 2012 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWest Laurel Hill Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarxivera, bibliotecària, productora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Find a Grave: 203678582 Modifica el valor a Wikidata

Marion Marguerite Stokes (de nom de naixement Butler; 25 de novembre de 1929 – 14 de desembre de 2012) va ser una productora de televisió nord-americana, empresària, inversora, manifestant pels drets civils, activista, bibliotecària i arxivera prolífica, especialment coneguda pel seu arxiu de centenars de milers d'hores de notícies de televisió durant 35 anys, des de 1977 fins a la seva mort el 2012,[1][2] moment en què va operar nou propietats i tres unitats d'emmagatzematge.[3] Segons la revisió de The Los Angeles Review of Books de la pel·lícula documental Recorder: The Marion Stokes Project del 2019, el gran projecte de Stokes d'enregistrar el cicle de notícies de 24 hores fou "un argument convincent per a la importància de l'arxiu de guerrilla".[1]

Vida primerenca

Marion Marguerite Butler, més tard anomenada Marion Marguerite Stokes, va néixer el 25 de novembre de 1929 a Germantown, Filadèlfia.[4] Es va graduar a Girls High School.[5] De jove, Stokes es va polititzar activament i participà en diverses organitzacions d'esquerra. Va ser cortejada pel Partit Comunista dels EUA, que va intentar desenvolupar-la com a líder potencial.[6] Va ser la presidenta de Filadèlfia del Comitè Fair Play for Cuba i va participar en el moviment dels drets civils, organitzant cinc autobusos des de Filadèlfia per a la Marxa a Washington per l'Ocupació i la Llibertat i participant en els esforços per eliminar la segregació del Girard College.[5]

Stokes va treballar com a bibliotecària de la Biblioteca Lliure de Filadèlfia durant gairebé 20 anys. A principis dels anys 60 va ser acomiadada, probablement a causa de les seves activitats polítiques.[7]

El 1960 es va casar amb el professor Melvin Metelits, també membre del Partit Comunista, i va tenir un fill amb ell.[5] Stokes va ser espiada per l'FBI, i ella i el seu marit i el seu fill van intentar fugir dels Estats Units i desertar a Cuba.[6] Van passar temps a Mèxic esperant un visat cubà, però no van poder obtenir-ne cap.[8] Melvin i Marion es van separar a mitjans dels anys 60 quan el seu fill tenia quatre anys.[6]

Va formar part de la junta fundadora de l'⁣Organització Nacional de Dones l'organització feminista nord-americana més gran dels Estats Units. Aquesta organització fou fundada el 1966 amb l'objectiu de fer pressió per la igualtat de gènere dins del sistema polític existent, organitzar campanyes per la igualtat constitucional, la justícia econòmica, els drets reproductius, els drets LGBTQIA+, la justícia racial, i per erradicar la violència contra les dones.[5]

De 1967 a 1969, Stokes va coproduir un programa de televisió de diumenge al matí a Filadèlfia, Input, amb el seu marit John.[4] El seu focus principal era la justícia social.[9]

Col·leccions

Televisió

Stokes ha estat nombrada com una pionera i visionària[10] que va dedicar gran part de la seva vida a preservar la història televisiva. El seu objectiu principal era "protegir la veritat" de les notícies falses i permetre que la gent avalués el material arxivat de manera objectiva.[8] Alguns programes seleccionats que va gravar van ser The Cosby Show,[11] Divorce Court,[10] Nightline,[12] Star Trek,[13] The Oprah Winfrey Show,[14] i The Today Show.[14]

Va planificar sortides familiars amb el seu marit i els seus fills al voltant de la durada d'una cinta VHS. Cada sis hores, quan s'acabaven les cintes, Stokes i el seu marit les canviaven, i fins i tot es retallaven els àpats als restaurants per arribar a casa per canviar les cintes a temps. Més tard, quan era menys àgil, Stokes va formar un ajudant perquè fes la tasca per ella.[15] Els arxius van créixer a unes 71.000 cintes VHS i Betamax, tot i que originalment es van informar erròniament com 140.000 als mitjans de comunicació,[16][15] moltes de les quals de fins a vuit hores cadascuna apilades als apartaments que va llogar només per emmagatzemar-les.[2]

Stokes es va convèncer que hi havia molts detalls a les notícies amb risc de desaparèixer per sempre, així que va començar a gravar. El seu fill Michael Metelits va dir a WNYC que Stokes "va canalitzar les seves tendències naturals d'acumulació a [la] tasca [de crear un arxiu]".[3] Algunes de les col·leccions de cintes de Stokes consistien en la cobertura 24/7 de Fox, MSNBC, CNN, C-SPAN, CNBC i altres cadenes, gravades en fins a vuit VCR independents a casa seva. També s'inclou el conjunt de platines VHS de JVC de 1984 que enregistrava programes regulars de Boston en un format de reproducció ampliada de sis hores.[17] L'enregistrament final de Stokes va tenir lloc el 14 de desembre de 2012, quan s'estava morint; va capturar la cobertura de la massacre de Sandy Hook.[4][8]

La col·lecció de Stokes no és l'únic exemple de gravació massiva d'imatges de televisió, però la cura per preservar la col·lecció és molt inusual. Les col·leccions conegudes d'escala similar no s'han mantingut tan bé i no tenen l'atenció oportuna i local.[18]

Ordinadors Macintosh

Stokes va comprar molts ordinadors Macintosh des dels inicis de la marca,[15] juntament amb diversos altres perifèrics d'Apple. Fins al moment de la seva mort, 192 dels ordinadors van romandre en el seu poder. Stokes va guardar els articles sense obrir en un garatge d'emmagatzematge amb clima controlat per a la posteritat. La col·lecció, que s'especula que és una de les darreres de la seva naturalesa, es va vendre a eBay a un comprador anònim.[19] Preveient l'immens potencial de la marca Apple durant la seva infància, Stokes va invertir en accions d'Apple amb capital dels seus sogres mentre l'empresa encara estava incipient. Més tard, va animar els seus ja rics sogres a invertir en Apple, consells que van rebre i van treure molt profit, augmentant encara més la seva riquesa. Llavors Stokes va destinar part dels seus beneficis al seu projecte de gravació,[10] que va ser important pel seu treball, especialment durant els primers anys quan les cintes de vídeo eren una tecnologia nova i cara.

Altres projectes

Stokes va rebre mitja dotzena de diaris i entre 100 i 150 publicacions periòdiques mensuals,[3] recollits durant mig segle.[15] Va acumular entre 30.000 i 40.000 llibres. Metelits va dir a WNYC que a mitjans de la dècada de 1970 la família va freqüentar la llibreria per comprar llibres nous per valor de 800 dòlars.[3] També va col·leccionar joguines i cases de nines.[20]

Llegat

Stokes va llegar al seu fill Michael Metelits tota la col·lecció de cintes, sense més instruccions que donar-la a una organització benèfica que ell elegís. Després de considerar els possibles destinataris, Metelits va donar la col·lecció a Internet Archive un any després de la mort de Stokes. Es van requerir quatre contenidors d'enviament per traslladar la col·lecció a la seu d'Internet Archive a San Francisco,[2] un moviment que li va costar 16.000 dòlars.[20] Va ser la col·lecció més gran que havien rebut mai.[21] El grup va acceptar digitalitzar els volums, un procés que s'esperava que funcionés completament amb voluntaris les 24 hores del dia, que costaria 2 milions de dòlars i que trigarien 20 màquines de digitalització durant diversos anys. L'abril de 2019, el projecte encara està actiu.[22][2]

Un documental sobre la seva vida, Recorder: The Marion Stokes Project,[23] va ser dirigit per Matt Wolf[24] i es va estrenar al Festival de Cinema de Tribeca del 2019.[25][6][26]

A la tardor del 2023 es va publicar un llibre amb imatges recopilades per Wolf a partir de més de set-centes hores de cintes de Marion titulat Input.[27]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Hadland, Grace. «Marion Stokes and the Power of Guerrilla Archiving» (en anglès). Los Angeles Review of Books, 23-04-2020. Arxivat de l'original el August 12, 2022. [Consulta: 13 agost 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Morgan Winsor , 09-12-2013.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Error d'ús de la Plantilla:Citar podcast: Els paràmetres url i títol són d'obligat ompliment {{{title}}} [podcast]. Onthemedia.org. WNYC (December 12, 2013). [Consulta: 22 agost 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Clark, Vernon. «Obituaries: Marion Stokes, coproducer of TV show». The Philadelphia Inquirer, 21-12-2012. Arxivat de l'original el September 14, 2022. [Consulta: 4 maig 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Dixon, Euell A. «Marion Marguerite Butler Stokes (1929-2012) •» (en anglès americà). Black Past, 09-02-2020. [Consulta: 15 agost 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Recorder: The Marion Stokes Project | 2019 Tribeca Film Festival». Tribeca. Arxivat de l'original el April 30, 2019. [Consulta: 8 maig 2019].
  7. ↑ Al-Samarrai, Noor. «The Remarkable Story of a Woman Who Preserved Over 30 Years of TV History» (en anglès). Atlas Obscura, 29-04-2019. [Consulta: 15 agost 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Recorder: The Marion Stokes Project» (en anglès). recorderfilm.com. Arxivat de l'original el June 21, 2021. [Consulta: 6 juny 2021].
  9. ↑ «Marion Stokes Input TV Papers». archive.org.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Coleman, Lauren deLisa. «How The Data This Woman Stored Could Change Your Life». Forbes, 08-05-2019. Arxivat de l'original el January 1, 2021.
  11. ↑ Ihaza, Jeff. «How Marion Stokes, an activist who recorded the news nonstop for decades, can help us understand this moment». Mic. Bustle Digital Group, 19-06-2020. Arxivat de l'original el June 22, 2020.
  12. ↑ Mosley, Tonya. «Here & Now: 'Recorder': Meet The Woman Who Recorded 70,000 Tapes Of American News». WBUR-FM. Boston University, 14-11-2019. Arxivat de l'original el November 17, 2019.
  13. ↑ Hoffman, Jordan. «One woman's quest to record everything on TV led to her ruin». Polygon. Vox Media, 30-04-2019. Arxivat de l'original el May 1, 2019.
  14. ↑ 14,0 14,1 Phillips, Craig. «How Do You Sort Through 70,000 Videotapes?». PBS. PBS, 09-06-2020. Arxivat de l'original el June 17, 2020.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Sarah Kessler. «The Incredible Story of Marion Stokes, Who Single-Handedly Taped 35 Years of TV News». Fast Company, 21-11-2013. Arxivat de l'original el September 23, 2014. [Consulta: 22 agost 2014].
  16. ↑ PJ Vogt. «The Internet Archive has Started Uploading 71,716 Videotapes Worth of TV News». Onthemedia.org, 26-03-2014. Arxivat de l'original el July 5, 2023. [Consulta: 22 agost 2014].
  17. ↑ Marion Stokes 1984 Project on Internet Archive
  18. ↑ Macdonald, Roger. «A Dream to Preserve TV News, on the Road to Realization… with Your Help». Internet Archive Blog, 22-11-2013. [Consulta: 15 gener 2017].
  19. ↑ Adam Rosen. «Macs in the Box: The Incredible Mac Collection of Marion Stokes. Now For Sale.». Cult of Mac, 19-03-2014. Arxivat de l'original el August 26, 2014. [Consulta: 22 agost 2014].
  20. ↑ 20,0 20,1 Muse «Librarian Recorded 800,000 Hours of News Footage Over 35 Years». NBC Philadelphia, 09-12-2013.
  21. ↑ Nick Vadala «Germantown's Marion Stokes archived 35 years of TV news». , 04-12-2013.
  22. ↑ Argyle, Samuel. «The woman who recorded 70,000 VHS tapes of... news» (en anglès). The Outline, 30-04-2019. Arxivat de l'original el March 1, 2021. [Consulta: 13 febrer 2023].
  23. ↑ Smith, Imogen Sara. «Recorder: The Marion Stokes Project, Shooting the Mafia, and The Irishman». Film Comment, 26-11-2019. Arxivat de l'original el October 4, 2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
  24. ↑ Input Book - Matt Wolf
  25. ↑ , 04-10-2019.
  26. ↑ Morgan, David. «15 highlights at the 2019 Tribeca Film Festival in NYC». CBS News, 22-04-2019.
  27. ↑ Pre-Echo

Enllaços externs