Nascut a Roma fill de Camillo, conegut socialista, advocat, originari de l'Aquila, i de Laura Genina, d'una família de classe alta, va començar a treballar al cinema l'any 1913 com a guionista. Posteriorment va esdevenir assistent de direcció de Roberto Roberti a qui es va vincular profundament, convertint-se en el futur en el padrí del seu fill Sergio Leone.[1]
Després del seu debut com a director amb Jolly (1923), Camerini va cridar l'atenció del públic i de la crítica, a finals dels anys vint, amb algunes pel·lícules mudes com Kif Tebbi (1928) i sobretot Rotaie (1929), una història d'amor dramàtica presentada una mica més tard també a Alemanya amb notable èxit, que va veure el debut de l'actor Guido Celano i que el 1931 va ser redistribuït en versió sonora.
El 1932 va dirigir un jove i debutant Vittorio De Sica a Gli uomini, che mascalzoni..., una comèdia sentimental educada i captivadora amb un ambient de classe mitjana-baixa que a la que van seguir quatre pel·lícules del mateix gènere, sempre ambientades en el món de la classe mitjana baixa, com ara Darò un milione (1935), Ma non è una cosa seria (1936), Il signor Max (1937) i I grandi magazzini (1939), gairebé totes interpretades per la parella Vittorio De Sica - Assia Noris. Aquesta última, d'origen rus, esdevingué esposa del director en aquells anys (1940-1943).
Va morir l'any 1981, dos dies abans del seu 86è aniversari,[2] deixant la seva dona Tulli Hruska, es va casar l'any 1946, i les seves dues filles, Laura i Anna Maria.
Riccardo Esposito, Don Camillo e Peppone. Cronache cinematografiche dalla Bassa Padana 1951-1965, Le Mani - Microart's, Recco, 2008, ISBN 9788880124559