Marie Jaëll

Plantilla:Infotaula personaMarie Jaëll
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie Trautmann Modifica el valor a Wikidata
17 agost 1846 Modifica el valor a Wikidata
Steinseltz (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1925 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, professora, musicòloga, pianista, professora de música Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHenri Herz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeAlfred Jaëll (1866–) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 9b6d181c-911e-4f12-88db-284dc2a8dc77 Lieder.net: 25346 Discogs: 1449363 IMSLP: Category:Jaëll,_Marie Modifica el valor a Wikidata

Marie Jaëll, nascuda Marie Trautmann (Steinseltz, Alsàcia, 17 d'agost de 1846 - París, 4 de febrer de 1925), va ser una compositora, pianista i pedagoga germanofrancesa.[1]

Biografia

Nena prodigi, fou enviada a Stuttgart, on estudià amb Ignaz Moscheles. El 1856, es fa l'alumna d'Henri Herz a París, esperant l'edat de poder inscriure's al Conservatori, on obté el primer premi de piano el 1862. Paral·lelament, fa nombroses gires de concerts, principalment a Suïssa, Alemanya, Anglaterra, Alsàcia i a París. Es casa el 1866 amb Alfred Jaëll (1832-1882), pianista virtuós.

Compositora

Com a compositora, la publicació de les seves primeres obres compostes cap a 1871 és fomentada per Liszt. Alumna de Saint-Saëns i Fauré, és una de les primeres dones admeses a la Societat dels Compositors de París, el 1887. Deixà un corpus d'unes 70 obres, de diversos gèneres.

Intèrpret

El seu repertori va arribar a ser molt ampli. Va ser la primera pianista a interpretar les 32 sonates per a piano de Beethoven a París, al 1893. A més, al 1891 i 1892 havia interpretat les obres completes per a piano de Liszt en sis concerts a la Salle Pleyel, i després, el 1904, tot el cos de les peces per a piano de Schumann en sis concerts a la Salle Erard.[1][2]

Pedagoga

Després de la mort del seu marit el 1882, la pedagogia del piano, preocupació constant de la virtuosa, mobilitzà progressivament tota la seva energia i es va dedicar a l'estudi de la tècnica pianística per mitjà d'una anàlisi molt profunda del tacte per experimentar en laboratori una manera d'ensenyar «científica», buscant el domini mental del joc tàctil. Estudià a la Sorbona fisiologia, neurologia i psicologia i va col·laborar en alguns experiments en laboratori.[1]

Utilitzant les eines que li oferien les ciències neuropsicològiques, que s'estaven desenvolupant en aquell moment, va dur a terme una investigació molt precisa per entendre el potencial de la mà humana, amb l'ajuda del doctor Charles Féré, director de l'hospital Bicêtre de París. Subratllant la importància de desenvolupar les facultats mentals i les capacitats auditives i visuals del músic, va proposar un mètode d'ensenyament del piano encara practicat: Tacte: ensenyament del piano basat en la fisiologia (1899). Entre les gairebé deu obres que deixà per aclarir i detallar les seves teories, entre 1896 i 1912, hi ha: La música i la psicofisiologia (1896) o La Intel·ligència i el ritme en els moviments artístics (1904).[3][4]

Morí a París el 1925, cada vegada més aïllada, però envoltada d'alumnes que continuaran propagant la seva pedagogia, ensenyada encara.

Obra musical (selecció)

  • Am Grabe eines Kindes, per a 3 cors.
  • Ce qu'on entend dans l'Enfer, le Purgatoire, le Paradis, una gran obra per a piano.
  • Concert en r‚ mineur, per a piano i orquestra, dedicada a Saint- Saèns.
  • Concert en ut mineur, per a piano i orquestra, dedicada a Eugene d'Albert.
  • Harmonies d'Alsàcia, per a orquestra.
  • Impromptu, 2 Meditacions, 6 Petits morceaux, 10 Bagatelles, peces intermèdies per a piano.
  • La Légende des Ours, per a soprano i piano.
  • Les Orientals, una obra per a veu.
  • Ossiane, per a veu i orquestra.
  • Salm LXV, per a cor en quatre parts, dedicada a Monsieur Alfred Jaëll, inèdita.
  • Sonate pour violon.                                                                
  • Esfinx  per a piano, dedicat a Saint-Saèns, publicat el 1885.
  • Sur la tombe d'un enfant,  per a cor i orquestra.
  • Valses Mélancoliques i Valses Mignonnes, peces solistes per a piano intermedi.
  • Voix du Printemps, una peça per a piano a quatre mans.

Els Valsos per a piano a quatre mans, Op. 8, composició de joventut, reflecteixen el pianisme de l'època, amb el virtuosisme tècnic d'escales, octaves, notes dobles i arpegis, i amb moments de gran romanticisme i intimitat melòdica. Van ser estrenats per Franz Liszt i Camille Saint-Saèns, a Bayreuth, cap al 1878. Mentre el primer feia de tutor de Marie Jaëll en composició, Franz Liszt va esdevenir el seu mentor musical; venerava els "Valsos" fins al punt que va compondre'n variacions (inèdites).[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Marie Jaëll (1846-1925)». Musicologie. [Consulta: 28 desembre 2024].
  2. 2,0 2,1 Schmidt-Roger, Lea. «Introducció condensada a la vida i l'obra de la compositora francesa Marie Jaëll», 09-08-2018. [Consulta: 28 desembre 2024].
  3. «Le Toucher : enseignement du piano basé sur la physiologie / par Marie Jaëll.... 3, Le Toucher harmonisé appliqué aux morceaux : avec 50 figures», 1899. [Consulta: 18 agost 2021].
  4. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. Madrid: Espasa-Calpe, 1991, p. v. 31, pàg. 1067. ISBN 978-84-239-4531-3. 

Enllaços externs

  • (francès) [1] Association Marie Jaëll-Alsace
  • (francès) Marie Jaëll sur Musica et memoria