Malgrat haver de treballar sense comptar amb un microscopi, les seves investigacions van representar un gran avenç per entendre el cos humà. Bichat fou el primer a introduir el concepte de "teixit" com a element constitutiu del cos humà, tant a nivell morfològic com fisiològic.[4]
Vida
Inicià els seus estudis de medicina a Lió, però arran del setge del 1793, se n'anà a París,[5] on els va prosseguir. A París, esdevé deixeble i més tard amic i ajudant del gran cirurgià i anatomista Pierre-Joseph Desault, de qui en publicaria i arxivaria l'obra quan es va morir el 1795.[2]
El 1797, començà la seva activitat docent i aviat gaudí d'un gran nombre de deixebles. El 1800, fou nomenat metge de l'Hôtel-Dieu de París, a l'edat de 29 anys. En aquests anys apareixen les seves grans obres. Tanmateix, tanta activitat li afectaren la salut i, com a conseqüència d'una caiguda a les escales de l'Hôtel-Dieu, mor l'any 1802.
Obra
Bichat va renovar l'anatomia mitjançant la pràctica d'autòpsies i l'experimentació. Va descriure els "teixits" com les unitats fonamentals que expliquen els processos fisiològics de l'organisme i les alteracions patològiques en les malalties.
Les seves obres publicades foren:
Traité des membranes (1800)
Recherches physiologiques sur la vie et la mort (1800)
Anatomie générale appliquée à la physiologie et à la médecine (1801)
Anatomie descriptive (1802-1803)
Referències
↑Asimov, Isaac. «Bichat, Marie François Xavier». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 215. ISBN 8429270043.