El primer acte del govern de Maria, el 30 d'abril de 1170 fou retre homenatge al seu cosí Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, que li va prometre casar-se amb qui aquest li aconsellés, i ho va fer amb Guillem I de Montcada, senescal del casal de Barcelona, amb qui va tenir dos fills bessons, Guillem Ramon i Gastó. Aquest matrimoni, però, va provocar una revolta al territori, que va escollir primer Teobald de Bearn, senyor de Bigorra, a qui van executar a l'any per no confirmar els furs i costums, i després a Sentouge de Bearn, el qual, després de governar dos anys, fou condemnat a mort i assassinat en la seva fugida.
El març de 1172 Guillem I de Montcada i de Bearn va voler rescatar per les armes les propietats de la seva muller però aquesta el va abandonar i retirar al monestir de Santa Cruz de Volvestre amb els seus fills nounats, i el rei Alfons li va permetre governar el territori sempre que aquest passés a un dels seus fills bessons, i els dos homes bons que van anar a veure a Maria van escollir Gastó, que dormint tenia les mans més obertes.[1]
Es desconeix la data de la seva mort, però fou posterior a 1187.