Margarida de Grècia

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Margarida de Grècia
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1905 Modifica el valor a Wikidata
Old Royal Palace (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 1981 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Bad Wiessee (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa de Grècia i Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFamília Reial Grega i House of Hohenlohe-Langenburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGuifré de Hohenlohe-Lagenburg (1931–1960), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
Fillsstillborn daughter zu Hohenlohe-Langenburg, Kraft zu Hohenlohe-Langenburg, Princess Beatrix of Hohenlohe-Langenburg, Prince Andreas of Hohenlohe-Langenburg, Prince Ruprecht of Hohenlohe-Langenburg, Prince Albrecht zu Hohenlohe-Langenburg Modifica el valor a Wikidata
ParesAndreu de Grècia Modifica el valor a Wikidata  i Alícia de Battenberg Modifica el valor a Wikidata
GermansTeodora de Grècia
Cecília de Grècia
Sofia de Grècia
Felip d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 68144657 Modifica el valor a Wikidata

Margarida de Grècia, princesa de Hohenlohe-Langenburg (Corfú, 18 d'abril de 1905 - Bad Wiessee, 24 d'abril de 1981) fou una princesa de Grècia i de Dinamarca, primogènita del príncep Andreu de Grècia i de la princesa Alícia de Battenberg, neta del rei Jordi I de Grècia i de la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt.[1]

Estudià i passà part de la infància a casa de la seva àvia, la marquesa de Milford-Haven, a Anglaterra, ja que la família reial grega hagué d'abandonar el país quan la jove princesa tenia tretze anys.

L'any 1930 es casà amb el príncep Guifré de Hohenlohe-Lagenburg descendent d'una família principesca de l'Imperi Alemany que es remuntava a una història mil·lenària però que feia més de cent anys que no governava i que els seus recursos econòmics eren més aviat limitats. Guifré era fill de la princesa Alexandra del Regne Unit, neta del tsar Alexandre II de Rússia i de la reina Victòria I del Regne Unit. Els Hohenlohe-Langenburg s'instal·laren al castell de Lagenburg i tingueren cinc fills:

  • SAS la princesa Beatriu de Hohenlohe-Langenburg nascuda el 1936 al castell de Lagenburg. És casada amb el comte Cyril de Commarque
  • SAS el príncep Jordi Andreu de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1938 a Lagenburg. És casat amb Saskia Binder
  • SAS el príncep Robert de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1944 a Lagenburg i cometé suïcidi el 1978.
  • SAS el príncep Albert de Hohenlohe-Langenburg nascut el 1944 a Lagenburg. És casat amb Maria-Hildegard Fischer.

Durant la dictadura nacionalsocialista i la posterior Segona Guerra Mundial els Hohenlohe no mostraren una especial adhesió al moviment, malgrat que Guifré lluità amb l'exèrcit alemany i quedà ferit a Amièns en ple combat. Un cop acabada la guerra la família es dedicà a l'explotació forestal dels múltiples boscos que tenien al sud d'Alemanya, concretament al land de Baden-Württemberg.

La princesa Margarida va morir l'any 1981 en una clínica-sanatori a la localitat bavaresa de Bad Wiessee.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida de Grècia
  1. ↑ Makcimovich, Ivan. «Monarquías de Europa y del mundo: PRINCESA MARGARITA DE GRECIA Y DINAMARCA», 18-11-2011. [Consulta: 2 març 2021].