Edifici de planta rectangular, amb una nau i absis, i coberta de doble vessant a laterals situat al vessant septentrional del Montgròs, just a tocar de la masia de Can Serra (vegeu fitxa).[1]
L'església té l'entrada orientada a l'oest i un gran porxo de tres arcades per banda. Aquesta porxada està sustentada per un seguit de contraforts i està coberta per un sostre de teules de doble vessant sostingut per 25 grans bigues de fusta. La seva amplitud fa necessària una gran columna central. Hi ha, a més, altres columnes de granit de menor mida que sostenen les arcades que són monolítiques i de blocs (Tambors).[1]
La façana principal consta de dues finestres enreixades i la porta d'accés principal, un portal amb arc de mig punt i grans dovelles. La façana està arrebossada i pintada de blanc a excepció els marcs de les obertures.[1]
Al costat de l'església hi ha un edifici adossat a la part nord. Als extrems nord-est i sud-est hi ha contraforts que sostenen l'edifici contra el desnivell del turonet on està situat.[1]
Els ràfecs de les teulades laterals estan formats per una filera de rajola plana i pintada amb motius triangulars. A la façana lateral de migdia hi ha un rellotge de sol pintat de color daurat i blanc, de formes ondulades.[1]
Història
L'ermita en una imatge d'entre 1920 i 1930
Santuari depenent de la parròquia de Sant Andreu de Ramió. L'edifici és d'origen romànic encara que ha estat reformat posteriorment, sobretot al segle xiv i també al XVII de quan data el porxo.[1]
Les Rationes Decimarum de 1280 fan referència al santuari i el relacionen amb el monestir de Santa Maria de Roca-Grossa a Tordera. També és conegut un testament de Ramon de Molera en què hi ha un llegat de sis diners a favor d'aquesta capella el 1331.[1]
Hi ha nombroses inscripcions, lletres i xifres com la data de 1381 que apareix a la llinda d'una finestra. Es creu, però que podria haver estat feta el segle xvii i faria referència al passat del santuari.[1] Els Goigs de l'ermita dedicats a la Mare de Déu fan referència a la data de 1321.[2]
S'hi conservava una imatge de la Verge amb el nen del segle xiii.[1]
Durant la Guerra Civil el santuari fou utilitzat com a escola.[1]
Cada any, el primer diumenge de setembre, s'hi celebra un aplec.[1][3]
Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998-2001
NOGUERA, A.; Les Marededeus romaniques de les terres gironines, 1977
Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany, 1991
.jpeg)
